Albert Monjó és un apassionat de la música, s’hi ha dedicat tota la vida. Des de ben petit ha viscut envoltat d’aquest art gràcies al seu pare, que ja era músic, i ha format part de grans orquestres del país. A més, també s’ha dedicat durant tres dècades a la docència, al Casino Menestral Figuerenc. Actualment, segueix molt actiu amb Albert Grup i el quartet de professors del Casino, entre altres.

Ens trobem a l’estudi que Albert Monjó té a casa seva. Un espai on es respira música, amb molts records de la seva carrera: fotografies, partitures, discs... i el més important, el seu saxofon i el seu clarinet.

És un apassionat de la música.

I tant! És la meva vida. Soc un professional apassionat de la música. He tingut la sort de poder anar amb grans orquestres i grups. Mentre pugui anar al 100% seguiré fent música.

I d’on li ve aquesta passió?

El meu pare era músic, i tocava en diverses orquestres de la província com la Mendoza o l’orquestra Río. Jo era petit i quedava bocabadat quan el veia tocant el saxofon, el clarinet, la tenora... I agafava qualsevol cosa fent veure que tocava, i posava el nom de l’orquestra del meu pare a la paret. Ell va morir quan jo tenia 16 anys, però vam arribar a tocar un any junts a l’orquestra Río.

Quins estils toca?

La música la veig com una inspiració, i si està ben feta, m’agrada tant la música moderna com la clàssica.

En quins conjunts ha tocat?

He tocat amb diverses orquestres de festa major. Vaig començar amb l’orquestra Río de Figueres quan jo tenia 15 anys. Abans ja havíem format un grup amb uns amics, els Dikins. Encara no tocava el clarinet, tocava el violí, i actuàvem al Cercle Sport Figuerenc. Després de la mort del pare, vaig tenir l’oportunitat d’anar a tocar a França. Vaig estar quatre anys amb l’orquestra de Perpinyà. Quan tocàvem fora del departament del Rosselló ens dèiem Orquestra Las Vegas. A 19 anys vaig anar a tocar a una orquestra de renom com és La Selvatana, on vaig ser-hi fins que vaig anar a la mili. La vaig fer a l’Àfrica i els primers mesos vaig estar molt malament, però després van veure que era músic i que tocava en orquestres. A partir d’aquell moment vaig entrar a tocar al Casino Militar de Ceuta.

I després de la mili va tornar a La Selvatana?

M’esperaven, però vaig tenir una oportunitat que no podia dir que no: La Principal de la Bisbal. Se m’obrien les portes de tot Catalunya. Allà hi tocava la tenora i el clarinet, i vaig ser-hi 18 temporades. Hi estava molt bé, però vaig plegar quan també ho va fer en Conrad Saló, que n’era el director. Aleshores vaig muntar un pub, la Nota. Vaig fer un any sabàtic i em va tornar el cuc de la música. D’allà va néixer Albert Grup, amb en Joan Sadurní i en Jaume Fulcarà, dos grans músics. I ja fa 28 anys que som als escenaris. A més, faig col·laboracions, i toco al Quartet de Professors del Casino Menestral, el quartet de Saxofons i el quartet de Clarinets.

Ha estat en alguna orquestra de cambra?

He col·laborat amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, en obres com el Sabater d’Ordis, de Fages de Climent, i musicada per Carles Coll. També he col·laborat amb l’Orquestra d’Andorra.

La música li ha permès veure món?

Sí! Amb La Principal de la Bisbal, com que érem la Cobla Oficial de la Generalitat, vam voltar per tot Europa fent concerts de música de cobla. I també els anys 1974 i 1975 vam anar a Amèrica.

Hi ha algun concert del qual guardi un record especial?

N’he fet molts, però em va marcar molt quan amb la Principal vam anar a Caracas el 1974. Allà ens esperaven catalans exiliats i va ser molt emocionant. Vam començar amb l’Empordà i va ser un concert de cobla molt bonic. També he tingut la sort de tocar al Liceu i al Palau de la Música, que tenen una acústica espectacular.

Amb Albert Grup també ha actuat al Castell de Peralada.

Abans de la Covid, anàvem al Festival de Peralada i actuàvem durant el sopar previ a les actuacions del festival. Vam inventar el que en dèiem Música a la Carta. Vam fer una llista amb uns 300 temes enumerats, i la gent tenia la carta del menjar i la de les cançons. Podien escollir entre bandes sonores, jazz, clàssic... Versionem música clàssica i moderna, i hi ha poca gent que pugui fer els dos llenguatges, i això li dona un embolcall preciós. Amb Albert Grup, hem pogut actuar als millors llocs de Catalunya, com per exemple l’Hotel Almadrava Park, el Casino de Barcelona i el Casino de Tarragona, entre altres.

A part de tocar en grups, també s’ha dedicat a la docència.

Sí, encara faig classes. És molt enriquidor. He tingut molts alumnes molt bons i que han fet carrera amb la música, i això és un orgull. Vaig fer classes un any a la Flauta Màgica, i el 1990 en Jaume Cristau em va venir a buscar perquè en fes al Casino Menestral, d’on jo ja n’havia sigut alumne. N’hi vaig fer fins al curs passat. Ja fa uns 30 anys que faig classes, ara a uns pocs alumnes ja avançats a casa.

En aquests trenta anys fent classe deu haver vist grans canvis.

Ara els temps han canviat, no surten tants bons músics. La mainada fa tantes coses que és difícil dedicar-li temps, anys enrere la gent es dedicava plenament a la música.