La dramaturga, directora i actriu nascuda a Figueres, Angélica Liddell uneix teatre i tauromàquia a través de la tragèdia i de la figura del torero Juan Belmonte a Liebestod en el marc del festival Grec. Una història en la qual es representen diversos "quadres" amb una forta presència de la sang, Wagner, Francis Bacon i els gats, animals que portaven sort als toreros. El muntatge es podrà veure en tres funcions de divendres a diumenge d'aquesta setmana al Lliure de Montjuïc. La dramaturga ha explicat que va renunciar al premi nacional de Cultura del CoNCA l'any 2019. Va respondre, a l'anterior plenari del Consell, que no el volia, que l'únic que volia era treballar a Catalunya. "Quan em senti estimada, si volen que me'l donin", ha dit.

Liddell ha explicat que la seva relació amb el teatre és "la història de l'emoció i de la sang" i en el procés de creació del muntatge va aparèixer, ha afegit, la tauromàquia. En aquest sentit, ha apuntat que quan va fer aquesta unió entre tauromàquia i teatre, a través de la tragèdia, les referències van començar a arribar com "partícules en el caos" amb la biografia de Chaves Nogales i la figura de Juan Belmonte. Ha declarat que Belmonte era un home tràgic i està "traspassat" per la tragèdia. "Ell sempre va viure amb la frustració de no morir d'una cornada, i va decidir acabar amb al seva vida com a destí".

Ha posat com exemple que hi ha "un quadre" al muntatge en el qual s'escenifica quan els pares anaven a veure Belmonte perquè els hi bategés els fills. La dramaturga ha dit que el torero s'hi negava perquè deia que tots els nens que batejava es morien. Un altre "quadre" de l'obra són la presència dels gats a l'escenari perquè, com ha explicat Liddell, és conegut que donen sort als toreros.

A l'obra també hi ha referències a Wagner, així com el filòsof Francis Bacon. L'autora pren com a títol una expressió que apareix en l’ària final del 'Tristany i Isolda' de Wagner i que inclou en un únic mot els conceptes d’amor i de mort.

També té una forta presència la sang. Per a ella, és "aquella alteració física" que li permet entrar en el ritual. "Això només em passa quan estic davant del públic". Creu que la sang li permet portar el seu cos a un límit i entrar en el sacrifici i el ritual. La bellesa Liddell ha manifestat que per a ella "la plàstica és molt important", i "la impressió estètica està associada a les coses belles. Si busco alguna cosa sobre l'escenari és la bellesa". Ha indicat que el més angoixant quan entra a un sala d'assajos és resoldre el tema de la bellesa. "És una composició de diversos quadres on expresso el sofriment a través d'imatges belles". L'obra està interpretada per Angélica Liddell, Gumersindo Puche, Palestina de los Reyes, Patrice Le Rouzic, Borja López i Ezekiel Chibo.

La dramaturga, directora, actriu i escenògrafa nascuda a Figueres l’any 1966 va fundar la companyia Atra Bilis Teatro l’any 1993 i ha escrit dramatúrgies que s’han traduït a idiomes que van des del francès fins al rus i des de l’anglès fins al polonès. Té una carrera esquitxada de premis prestigiosos, entre els quals hi ha el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012) del govern espanyol, un Lleó de Plata de la Biennal de Venècia (2013) o el títol de Chevalier de l’Ordre de les Arts i les Lletres que li va atorgar el Ministeri de Cultura de la República Francesa el 2017 passat.Premi nacional de Cultura L'any passat la directora va portar al Grec The Scarlet Letter. "He estat 10 anys sense venir a Barcelona perquè no em trucaven i era un dolor gran", ha declarat. De fet, ha dit que abans de venir al Grec amb The Scarlet Letter (2020) la van trucar per anunciar-li que li donaven el premi nacional de Cultura del CoNCA i ha assenyalat que el va rebutjar. Els hi va respondre que no el volia, que l'únic que volia era treballar a Catalunya. "Quan em senti estimada, si volen que me'l donin, però vaig renunciar, no vaig voler que em donessin el premi nacional".