Quan a l'estiu del 1936 va esclatar la Guerra Civil després de la revolta militar contra la República i va haver-hi una explosió de violència revolucionària sense precedents sobre el patrimoni, la Generalitat va iniciar una "ingent" feina de salvaguarda i preservació d'obres que ara es mostra al MNAC.

Fins al dia 27 de febrer del 2022, en una de les sales del centre es podrà veure "El Museu en perill!", on a partir de peces originals, fotografies, nombrosa documentació sobre les operacions d'evacuació i trasllats, alguna d'ella inèdita, es descriu aquest "fascinant i rellevant" episodi històric, en paraules del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra.

Comissariada per Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, i coorganitzada per la Fundació Carles Pi i Sunyer, l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i el Memorial Democràtic, l'exposició també vol servir per "saldar" un deute amb qui va anar el màxim responsable del salvament del patrimoni artístic en aquest període i fundador i director del primer Museu d'Art de Catalunya, Joaquim Folch i Torres.

Encara que l'exposició se centra en com es van traslladar des de Barcelona fins a Olot o Paris peces històriques d'incalculable valor, com els absis de Sant Climent i Santa Maria de Taüll o el llenç d'El Greco "Sant Pere i Sant Pau", perquè les bombes no les destrossessin, tampoc s'obvia que en tota Catalunya va haver-hi moviments semblats de custòdia.

Segons el director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, encara que ha quedat en la retina de molts que les obres que itineraron van ser les abans citades, "l'art que es va moure en aquest moment va de la prehistòria a uns quants Picassos i Dalís".

En aquest punt, ha subratllat que, segons les dades de Folch i Torres, la massa d'objectes transportada des de l'inici de la Guerra Civil podria arribar al milió, i tampoc ha deixat passar que "pel camí es van perdre coses, però, en general, tot va ser retornat".

El comissari Francesc Vilanova ha precisat que el que han volgut explicar és "com d'una situació absolutament crítica, una revolta contra la República i una explosió revolucionària posterior, va sorgir un esforç ingent de recuperació en circumstàncies extremes".

Alhora, pretenen mostrar "alguna cosa que no s'havia vist abans, ja que no solament el romànic i el gòtic es van moure a dalt i a baix, també l'"Arlequí" de Picasso ho va fer, així com pintura catalana contemporània".

Un altre dels destacats de l'exposició és donar a conèixer el posicionament del franquisme respecte a aquest projecte de salvació d'obres d'art.

Per a Vilanova, les autoritats de la dictadura el que van fer va ser "mentir" sobre el dispositiu que es va armar, "amagar" el que va passar realment amb les obres d'art, donant a entendre que moltes van desaparèixer, i "reprimir" als que van dissenyar l'operació, com Folch i Torres, que va passar per un consell de guerra militar, va ser depurat i mai més va poder posar un peu en el museu que va fundar.

A partir del mateix estiu de 1936, va haver-hi una intervenció intensiva sobre el patrimoni en tota Catalunya, que va comportar, així mateix, la seva classificació, ordenació i fins i tot la seva restauració, i el seu dipòsit en diferents punts de la geografia catalana principalment, Olot i el Mas Descals, a Darnius, encara que va haver-hi uns altres a Agullana i Bescanó.

L'exposició, amb un pressupost d'uns 90.000 euros, dona a conèixer que es van comptabilitzar més de 150 camions desplaçant el patrimoni en iniciar-se la guerra i, en acabar, es van documentar altres 109, en 69 expedicions, retornant dipòsits d'Olot, Darnius, Peralada, Figueres i Viladrau a Barcelona.

Un altre dels apartats destacats és el que explica com es va preparar l'exposició que es va dur a terme al febrer de 1937 a París, "L'art català del segle X al segle XV", traslladant-se per carretera més d'un centenar de peces romàniques i gòtiques fins al Jeu de Paume i, posteriorment, fins al castell de Maisons-Laffitte, una "fita" en la història de l'art català, ja que va ser la primera vegada que es va exposar fora d'Espanya "amb molt èxit" una mostra representativa d'aquest.

Una altra curiositat de l'exposició és que s'inicia amb un llenç anònim de la segona meitat del segle XVII, "Adoració del Nen Jesús", una donació de la família Casals i de Nadal al museu fa un parell d'anys, en la qual es pot observar un forat al cap del Sant Josep protagonista, provocat per un tret de pistola quan un grup d'anarquistes va entrar a la casa dels propietaris del quadre el 1936. EFE