Beth és la segona artista convidada als Vespres Musicals a Palol Sabaldòria de Vilafant, aquest divendres (21.30 hores). Hi presenta cançons pròpies escrites fa temps i també de més actuals, totes donant forma a Origen, el seu sisè àlbum. Diu estar feliç de fer gira i de copsar com la gent rep «de forma generosa» el disc

Després de tant temps sense poder actuar, Beth agraeix profundament poder tornar a recórrer els pobles amb la seva música. Conscient del privilegi que té –«molts companys estan aturats i sense feina»–, «això és un regal».

La Beth que arriba a Vilafant té poc a veure amb la que va anar a Eurovisió l’any 2003, no?

Han passat divuit anys i és clar que estic en un moment vital i professional molt diferent. Vinc a presentar el meu disc, que estic molt contenta d’haver-lo pogut treure, per fi.

Batejar el nou disc amb el mot Origen no és casual, imagino.

Volia una paraula que s’escrivís igual en català i castellà i aquesta paraula, el seu significat m’anava molt bé perquè el disc conté cançons que vaig escriure fa bastant temps i, per tant, era tornar una mica al meu origen com a cantautora, quan vaig començar a escriure cançons.

Per què han tardat tant a veure la llum?

Perquè jo mateixa em vaig autoboicotejar i les vaig aparcar en un calaix repetint-me que no eren prou bones o no mereixien estar en un disc. Després ja van venir els discos en català i anglès i altres coses com teatre, televisió, una marca de roba. Per això, posar Origen tenia molt sentit i també perquè, pel que fa a referències, n’hi ha moltes de meus orígens, del meu poble, la meva família, era tornar a la natura, al Bages on visc de nou, a la infantesa a través dels meus fills...

Quan pren consciència que potser sí que valia la pena ensenyar-les?

Va ser a finals del 2019 quan vaig tenir un moment de dir-me a mi mateixa: prou ja d’aparcar les coses, no només això, també era una decisió vital. Em vaig voler centrar més en la meva carrera, vaig fitxar per una discogràfica, per un mànager –que feia temps que anava per lliure– i vaig voler posar ordre. I després va venir la pandèmia, però vaig decidir fer-ho igualment treballant amb el productor Albert Solà a distància i em va servir per posar-me les piles i endreçar un munt de coses que tenia desendreçades.

En ser peces pròpies, interpretar-les segur que és diferent.

Sí, i és curiós perquè són cançons que ara mateix no escriuria, perquè estic en un moment vital diferent, però ara les puc cantar des d’un lloc que no fa mal i està més distanciat. Està bé que hagin reposat també perquè són força viscerals.

I amb un so més electrònic.

Una mica, sí. Els últims discos tenien una sonoritat més folk, partint que són melodies pop. I ara crec que m’he acostat a sons més electrònics, en alguns elements. A mi m’agrada anar variant de músics, productors, perquè crec que la visió de gent diferent enriqueix i, en el meu cas, l’Albert Solà m’ha obert molt la mirada dins l’àmbit de producció i hem trobat un so molt meu, però alhora més actual.

Aquesta mirada més oberta és certament enriquidora.

M’encanta conèixer gent i aprendre de totes i veure tots els matisos de cada personalitat. Això a escala professional i la meva feina et permet conèixer molta gent, projectes diferents, equips diferents, i de tots te’n pots enriquir, sortir de la zona de confort i estar obert a ser molt perceptiu amb el que et poden ensenyar i noves maneres de treballar.

Les peces, a més, són molt adients per aquests temps.

Algunes són molt lluminoses i optimistes, amb un missatge de deixar el passat enrere, molt inclusiu, de fer-ho tots junts perquè és la manera que les coses pesin menys. Molta gent m’ha dit que les cançons l’estan ajudant. També n’hi ha un parell, les darreres, que vaig escriure durant el confinament i que inclouen un missatge de mirar cap endins.

Molts concerts en perspectiva?

Sí, tinc l’agenda farcida des d’ara fins a finals d’any i estic molt feliç de tenir-los, poder-los fer i de com estan anant.