Era l’any 1975 quan es va fer una crida entre els veïns de Peralada per si podien ajudar a netejar el que quedava del Claustre Sant Domènec. Molts s’hi van apuntar, fins i tot, els alumnes de l’escola animats pels mestres. És el cas de Víctor Soler, un dels nens més petits que apareix en aquesta fotografia de Pablo Garcia Cortés, Pablito. Tenia 9 anys. «Va ser molt emocionant, hi anàvem fora d’hores d’escola», diu.

No és l’únic que en té records. Les imatges fetes per Pablito, i que es poden veure a la sala d’exposicions del Centre Cultural Sant Domènec amb motiu del 90è aniversari de la protecció del monument, han revifat la memòria de molts. En el cas de Montserrat Capallera, ella no recorda gaire res d’aquella acció –tenia 11 anys– però sí el context, fins i tot, que la història que un americà s’havia interessat per comprar-lo i que oferia un milió de pessetes per a cada família. «Tot era ple de runa i hi havia molta feina per fer, nosaltres vam escampar terra i grava per fer-ho transitable», afirma tot explicant que hi eren tots els nens del seu carrer. «Vam fer pinya per un interès comú», conclou.

També hi va ser Joaquim Oliva, que ara té 81 anys, i el seu fill. Ell recorda que va ser l’agutzil Joan Planes, «un enamorat de les pedres i del romànic», qui va començar a engrescar-nos. «Érem amics i a mi em va convèncer d’anar-hi», rememora. Oliva recorda l’abandó en què es trobava el Claustre, amb un munt de runa, i com l’havien emblanquinat amb calç. Recorda haver-hi vist soldats després de la guerra. «Anaven al riu a rentar les peroles», diu. En marxar aquests, s’abandonà. «Vam treballar-hi molt temps, jo raspallava les pedres per netejar-les», explica Oliva qui creu que allò va unir molt els veïns. «Tothom hi va ser, és un lloc preciós», conclou.