Amb una sòlida abraçada de dues de les integrants del Kolektivo Konika, que van despertar somriures i complicitats a la plaça Josep Pla, es va posar punt i final diumenge a la nit a una altra edició del festival Figueres Es Mou. I ja en van vuit i cada vegada, un any rere altre, el públic va veient com aquesta iniciativa, impulsada i defensada aferrissadament per joves professionals de la dansa de casa nostra, va fent-se un lloc digne, va obrint camins, mirades i sensacions a un públic que estava poc habituat a fer-ho. Democratitzant-ho, posant-ho a l’abast de tots han aconseguit crear fidels seguidors. Tants que enguany hi havia llargues llistes d’espera –també gent en els espais per si quedaven seients– i la quinzena de muntatges, amb les entrades exhaurides.
Molts han estat els moments viscuts en aquesta edició però, sens dubte, un dels més especials va ser la nit de dissabte al Parc Bosc on la companyia francesa Bivouak va representar Perceptions, un muntatge barreja de circ acrobàtic i dansa a l’entorn d’un artefacte que recordava les portes interestel·lars de la sèrie Stargate. Moviment dins el moviment i a les alçades, entrades i sortides constants no exemptes de perill si tenim en compte com un dels ballarins es va fer un tall a la cella i, tot i la ferida, va seguir endavant. Aquest esperit de sacrifici, d’entrega, d’amor són sinònims del que ja significa Figueres Es Mou.
