Una quinzena d’estudiants d’arqueologia de les universitats catalanes i de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals participen, des d’aquesta setmana, en una nova edició del curs d’arqueologia a la Ciutadella de Roses. Promogut per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, dirigida per Lluís Palahí, els estudiants excavaran durant tres setmanes a la vila medieval, justament en alguna de les estances de la trama urbana que han sortit a la llum en aquesta darrera campanya i que permet veure «la fase final de com era el poble quan es va abandonar».

Enllaçant amb els treballs realitzats l’any passat, quan es va obrir l’extrem nord i sud de la vila, enguany s’han volgut connectar els dos sectors treballant la illa de cases central i posant al descobert més de vint-i-cinc estances d’una desena de cases. «Això ens ha permès recuperar quasi tota la illa que flanquejaria el carrer Major i suposa més que doblar l’espai visitable», explica Palahí. Fins l’any 2011 s’havien excavat uns 2.200 m2 de la vila i des que es va activar la Càtedra se n’han afegit més de 3.000. Aquest gran avenç permet, segons Palahí, aprofundir a nivell de recerca ja sigui «coneixent millor com s’estructurava tota la vila, resseguint amb la documentació qui eren els propietaris i si lliguen els seus oficis amb els estris trobats». Cosa curiosa, destaca el director, és veure com, en construir-se la fortalesa, els habitants de la vila es van veure obligats a compartir les cases amb els soldats. D’això n’ha quedat constància en trobar, dins una mateixa estança, dos falçs de segar el blat del propietari i una baioneta del soldat que tenien allotjat.

En aquest sentit, aquestes excavacions han permès recuperar força material. Això no és quelcom nou. Habitualment, diu Palahí, «solen trobar fragments, ja siguin d’os, ceràmica o ferro; sobretot la ceràmica ens ajuda molt a datar, a saber en quin moment històric ens movem». Un dels objectes curiosos és un escut familiar trobat en una placa adossada, segurament que hauria pertangut en una casa pairal. També han localitzat un grup de monedes de bronze solidificades en una espècia de massa amorfa que ara els restauradors hauran d’intentar recuperar. «Deuria ser una ocultació, potser els estalvis del propietari guardats en una bossa de cuir que es va podrir i que no va poder anar a buscar», explica.

Per a Lluís Palahí, treure els nivells més superficials ajuda a entendre millor l’espai. Fins ara, de la vila medieval només es coneixien les muralles i un racó a la part alta. La resta era un espai amb herba. «En obrir-lo i seguir l’eix d’un carrer, la gent pot tenir molt clar com era l’estructura urbana de tota la població», conclou.