Quan la historiadora de l’art Inés Padrosa va decidir fer un article sobre la història de les campanes de Peralada no es podia imaginar la troballa que l’esperava a la cúpula del campanar de l’església de Sant Martí: dues campanes gòtiques amb epigrafia decorada i delicats relleus de simbologia religiosa. La gran està datada del 1457, mentre que la petita no porta data, tot i que per les seves característiques epigràfiques Padrosa creu que pot ser anterior. També qualifica la descoberta, inèdita i insòlita, d’«excepcional», ja que ningú coneixia aquesta dada sobre unes campanes que descriu com «precioses» i que porten tocant els quarts i les hores des de fa cinc segles i mig.
Són poques les campanes d’aquestes característiques que han perviscut fins avui. La historiadora de l’art explica que durant la Guerra Civil Espanyola la gran majoria van ser despenjades i foses «per fer canons o material bèl·lic». Només a l’arxiprestat de Peralada se’n comptabilitzen 66 i a la diòcesi de Girona, 1271. «El fet que aquestes dues campanes es trobin a l’extrem més alt, que siguin tan inaccessibles, les devia salvar», comenta Padrosa. Altres no van tenir tanta sort i les van llançar daltabaix trencant-les.
Gràcies a l’ajut d’un dron, Padrosa ha pogut estudiar amb deteniment les dues campanes gòtiques. La més gran, que fa 92 centímetres de diàmetre i 96 centímetres d’alçada, no té jou, està sostinguda a l’arcada mitjançant les nanses que estan decorades. El relleu que llueix simbolitza una campana amb jou i decoració vegetal. La investigació ha dut Padrosa fins al llibre 'Campanes i campanars de la Garrotxa', de Xavier Pallàs, qui determina que aquest símbol corresponia a la nissaga Senyer, documentada des del segle XIV i fins al XVI.
La campana gòtica petita està sostinguda a l’estructura de ferro mitjançant les nanses, aquestes sense decoració. Com l’anterior, també presenta esquerdes i desgast a la part exterior. La llegenda escrita en llatí i lletra gòtica resa: «La (teva) divina veu sona a les oïdes del (meu) cor» que segons la historiadora podria ser l’adaptació del verset «sonet vox tua in auribus meis» del Càntic dels Càntics 2, 14. Per Padrosa, la incògnita que se li presenta ara és saber qui les degué encarregar i pagar.
No són aquestes les úniques campanes de l’església. N’hi ha dues més a la cel·la del campanar i malgrat no ser tan antigues una d’elles, la més petita, té un rerefons històric curiós que ha descobert Padrosa. S’anomena Augustina-Maria-Ioachima, data del 1951 i prové de l’església del convent de les monges de clausura que hi havia al poble. «No sembla arriscat determinar que quan aquestes abandonaren el convent als anys setanta es degué traslladar al campanar parroquial», diu.
L’estudiosa, que té previst oferir una xerrada sobre el tema aquest dissabte 26 de juny a les 7 de la tarda al Centre Sant Domènec, també ha estudiat les campanes de l’església del Carme del Castell de Peralada. Coincidint amb la reconstrucció de l’església que va impulsar el comte de Peralada, a finals del segle XIX, aquest va encarregar-les al mestre de Senys, Esteve Puig, qui tenia un taller de foneria, a Girona. Durant la guerra van ser despenjades, com tantes altres, i foses. Avui en dia, el campanar llueix, explica Padrosa, dues campanes encarregades per Miquel Mateu el 1943 a la reconeguda casa Barberí d’Olot.
No és el primer cop que Padrosa parla de campanes. Ho va fer en un article del llibre 700 anys de l’Hospital de Figueres evocant les de l’església de Sant Baldiri, de l’antic hospital, i que, després d’enderrocar-lo, es van guardar per, més tard, reubicar-les a l’església de la Immaculada.
