«És com un resum de la meva vida», assegura Rosa Maria Malé quan se li pregunta per Els cactus també floreixen, el seu primer llibre on recull una norantena de poemes «de paraules senzilles», una ínfima representació de tot allò que ha anat escrivint al llarg del seus vuitanta-dos anys de vida. Perquè Malé sempre ha trobat en l’escriptura un refugi, un espai íntim i personal on bolcar les alegries però, també, les penes.

Va ser durant el tancament obligat de l’any passat quan Ita Custey, la seva filla i qui també ha fet el pròleg del llibre, va animar-la a recopilar alguns dels poemes. Malé reconeix que escriure l’ha ajudat molt, també durant aquest temps incert. «He escrit sempre perquè, per mi, ha estat un descans, com si em confessés una mica, va bé escriure», afirma tot recordant els elogis que li va fer Maria Àngels Anglada, tant per la seva faceta de rapsoda com d’escriptora.

En certa manera, no és estrany que Malé s’hagi decantat per la poesia, ja que durant molts anys ha coordinat les festes de la poesia del Casino Menestral i també ha participat en nombrosos recitals. Però això d’escriure li ve de lluny. Quan tenia dotze anys ja va guanyar un premi d’escriptura, convocat per totes les escoles de Figueres, dedicat a la mort de Jesús que ella va titular Tengo sed.

Aquest primer llibre, que ha dedicat als seus fills i nets, es va presentar recentment al Cercle Sport en un acte limitat per la normativa però carregat d’emoció on no hi va faltar la música, i on va ser present l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. El llibre de Malé es pot trobar a la secretaria del Casino Menestral Figuerenc, a les tardes, i costa 12 euros. La figuerenca ja treballa en un segon volum, El mar i tu, que vol publicar l’any vinent.