Un mapa és, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la representació gràfica plana de la superfície de la Terra, o d’una porció d’aquesta, segons una escala i una projecció donades. Però un mapa cartogràfic, tal i com ens demostra la historiadora de l’art i arxivera Inés Padrosa al llibre-catàleg La colección cartográfica del Castillo de Peralada, és molt més que això. És, sens dubte, una obra d’art, la compilació dels coneixements i el saber dels especialistes, com cartògrafs, geògrafs i navegants, i el savoir faire d’artistes del dibuix i el gravat, majoritàriament homes tal i com constata Padrosa en el seu escrit introductori tot elevant quatre noms femenins: Femme Groux, Joanna Sybilla Kraus/en, Femme Duflos i Mlle Olimpe Neveu.
A la presentació del volum, que s’obre amb un pròleg de la família Suqué Mateu, Carme Montaner, cap de la Cartoteca de Catalunya, exalça «el treball meticulós de localització, identificació i catalogació» que ha seguit l’autora. No és per menys. Padrosa ja s’havia submergit en la magnífica col·lecció cartogràfica del Castell de Peralada l’any 1992 però, després de quasi trenta anys, els seus coneixements s’han ampliat i li han permès oferir una mirada encara més basta i completa.
Inés Padrosa recorda l’afany viatger i de coneixements dels comtes de Peralada i assenyala que adquirien els llibres i els mapes per fer-ne ús, per consultar-los i estudiar-los àvidament. «Tenien molts coneixements i molts interessos», afirma Padrosa. Aquesta passió els va dur a penjar molts gravats cartogràfics, que representaven vistes i escenes bèl·liques, per diferents espais del Palau. És així com van iniciar aquesta «col·lecció extraordinària i poc habitual a les biblioteques privades catalanes». De fet, quan van morir es va fer inventari de la col·lecció i ja disposava de vint-i-vuit mil volums. Miquel Mateu va donar continuïtat ampliant-la amb peces excepcionals com els incunables Cosmographia de Ptolomeo (1482) i el Libri Chronicarum de Schedel (1493).
«És una col·lecció feta amb una visió àmplia del món, volien que fos una compilació del saber», diu Padrosa
Tal com testimonia aquest llibre, la col·lecció inclou mapes exempts però també integrats dins les obres originals. En total, Padrosa ha seleccionat tres cents cinquanta-un mapes i de cadascun d’ells inclou tota la informació que ha aconseguit: des de l’autoria, la data de creació, les mides, les tècniques i una descripció acurada del que mostra així com una contextualització de l’autor i bibliografia.
«És una col·lecció feta amb una visió àmplia del món, volien que fos una compilació del saber», diu Padrosa tot afegint que els comtes també permetien l’accés per consulta. Així, hi ha cartes nàutiques i mapes d’illes com les Balears, lloc d’origen de la família Rocabertí, que van servir com a material escolar per l’Escola de Palaci; d’Europa –destacar belles guies plegables de la zona del Rhin del segle XIX–, d’Amèrica; mapes de conflictes bèl·lics i places fortes destacant els signats pel Petit Beaulieu i el Grand Beaulieu; mapes d’Espanya; vistes de ciutats com una d’extraordinària de Roma del gravador Vasi; atles; mapes de llibres d’història, de viatges, del Nou Món i religiosos.
Tot aquest treball és la base documental per una exposició que s’havia de fer a la Biblioteca del Castell el 2019 i que s’ha posposat fins que la situació millori.
