La càmera subjectiva va movent-se al so del vent mentre personatges sense aparent connexió van apareixent davant l’espectador. Els ocells es gronxen al cel mentre de les aigües apareixen taronges. Alexander Cabeza Trigg (1993) ha volgut amb el seu primer curt, Tramuntana, retre homenatge a aquest fenomen natural intrínsecament fixat a l’ànima i el dia a dia dels empordanesos i, si és que això és possible, entendre millor, o almenys capbussar-se, en els seus secrets.

Alexander Cabeza va néixer a Barcelona però, des de fa un parell d’anys, ha fixat la seva residència a Capmany. No és una terra desconeguda per ell, ja que des de petit que hi feia estades. Els seus estudis d’antropologia el van portar a cursar un màster en fotografia i societat a la Haia just a l’adonar-se que algunes fotografies que feia, tot cercant una via per expressar-se, generaven «imatges molt ambigües que m’intrigaven, traspassaven el significat de les coses». El seu interès era trobar «un vincle entre l’antropologia i quelcom més artístic». Tramuntana és el primer resultat i, a l’hora, el treball de fi de màster.

El creador tenia clar que a l’enfocar la mirada en aquest vent «tan icònic» calia buscar un altre enfoc: «Partint del vent, com una cosa aparentment invisible i que sembla que no té cap afectació, volia descobrir històries concretes i personals». Cabeza, que potenciava la seva imaginació escoltant el vent escolar-se per casa seva de nit, ho ha aconseguit unint tres històries «entrellaçades pel vent». Cabeza les va anar trobant durant el procés de creació del curt i van implicar persones del territori, entre elles el pintor Paco Duran, qui va explicar-li una història narrada per la seva dona, o el mateix historiador Joan Manel Tajadura qui va compartir, i escenificar, un record d’infantesa quan va trobar taronges a la platja que havien caigut dels pailebots per l’efecte de la tramuntana.

El curt es va presentar fa poc a la capella de Sant Sebastià de Capmany i molts veïns hi van assistir per veure’l per primer cop. «És important per mi que les coses que es fan al territori hi retornin i hi conversin», conclou Cabeza.