L'escriptor Marc Grijalvo torna a l’escena literària amb «Mirmanda i el Tapís de la Creació», una novel·la juvenil publicada per Cal·lígraf plena d’acció i aventures, amb el rerefons d’una història llegendària i real viscuda al territori amb Pere el Gran com a eix. L’autor, establert a Pedret i Marzà, el va presentar la setmana passada a Figueres i Girona. Marc Grijalvo promet als lectors emocions fortes amb el seu darrer llibre: «Un viatge per trobar Mirmanda, una ciutat llegendària vinculada al Canigó».
Tot comença a Sant Pere de Rodes i amb un salt històric. Què té aquest lloc d’especial?
És màgic, fantàstic per començar i acabar coses. És un entorn que conec, que forma part de les nostres vides i pel relat tenia sentit que un dels punts d’arrancada fos a Sant Pere de Rodes.
Els protagonistes són dos germans, alter egos dels seus fills.
Quan estic de vacances sempre invento històries on ells són els protagonistes i vaig pensar que era una manera maca de deixar-ho per escrit.
Com defineix el seu llibre? Per què és una barreja de gèneres.
Sí, podríem parlar de novel·la històrica, juvenil, d’aventures. En el fons buscava, sense massa pretensions, que la gent s’ho passés bé amb la lectura, amb un relat àgil, ràpid.
Un dels pilars és la novel·la històrica. Com l’ha treballat?
Em faig una crítica a mi mateix perquè en anteriors llibres anava a buscar la història a l’altre costat de l’oceà. També m’he sorprès com de poc coneixia la història de casa nostra. És el cas de la batalla contra el rei Pere el Gran,que si s’anomenés Peter The Big hi hauria mil pel·lícules rodades i llegendes. A mesura que entrava en el relat, quasi en paral·lel de les aventures de Mirmanda, amb la documentació històrica vaig descobrir una història i una cultura nostra fantàstica, tant en llegendes com amb fets històrics.
El relat, què evoca?
Una part dels nostres propis orígens, històrics i mitològics, molt rica de personatges i figures com els grius, transversal a moltes cultures mediterrànies.
També reivindica, literàriament, fets històrics sorprenents.
Les creuades, normalment, es feien contra els sarraïns, no contra els cristians, no contra el rei Pere. I va ser excepcional ser capaç de derrotar, miraculosament, a l’exèrcit més gran fet mai. Això em porta a explicar la llegenda de les mosques de Girona, que té els seus orígens en aquell temps, i posar en valor els nostres orígens.
També el territori perquè quasi tota l’acció succeeix aquí.
Sí, comarques gironines perquè és on van passar les grans batalles. Potser, així, molta gent es mirarà diferent el Tapís de la Creació o li vindrà el cuc de tornar a Sant Pere de Rodes.
Quin paper hi juga el Tapís?
Clau, és una obra de primera magnitud internacional. La tenim a Girona i és molt desconeguda per gent del territori, mentre que hi ha persones que la venen a veure des de l’altre racó de món. Amaga molta màgia i misteri sobre els seus usos i orígens, a part de la bellesa estètica. Hauríem de saber-ho explotar millor perquè no tinc constància que s’hagués utilitzat literàriament.
El seu llibre obre moltes portes.
Per despertar la curiositat i estimar el territori fabulós on estem.
Ho fa amb un llenguatge molt dinàmic.
És una de les meves obsessions personals, que el lector quasi ni s’adoni de com està coneixent espais i fets i que, després, els veurà diferent.
També quan sàpiga que ha cedit els drets d’autor a la Fundació Roses Contra el Càncer.
És una decisió personal, volia col·laborar. Jo em guanyo la vida amb altres coses i, per mi, el premi ja és publicar. Com la majoria d’escriptors del país ho faig per plaer i no per diners.
De nou, fidel a Cal·lígraf.
Em sento molt còmode treballant amb ells. És un luxe que estiguin aquí, que segueixin apostant per la literatura. Estic molt agraït.
