Fa anys que Carme Rabell i Anna Ribera són amigues. L’amor pels llibres les va unir fins al punt d’impulsar juntes deliciosos i multitudinaris Clubs de Lectura a la biblioteca de Roses. L’any passat, quan es va obligar a la població a tancar-se a casa, a Rabell se li va acudir la idea d’escriure un llibre i va convidar a Ribera a fer-ho a quatre mans. Per a les dues era la primera vegada però Ribera no va dubtar ni un segon. El resultat d’aquest tàndem, que combina la prolífica imaginació de Rabell amb la tècnica de Ribera, la ciència-ficció, la fantasia i, sobretot molt d’humor, és Bevedores de aceite, traducció lliure de «ja hem begut oli», una distòpia on la Terra es rebel·la contra la Humanitat. El llibre, amb una coberta il·lustrada per Marina Puigderrajols, es presenta el 21 de juny, a les 19.30 hores, al Teatre de Roses.

Carme Rabell va néixer a Roses on ha viscut sempre. Durant anys va exercir d’esteticista i va tenir una perfumeria. Per dedicar-se a la família, va deixar el negoci. Més tard va voler fer tasques de voluntariat i es va atansar a Anna Ribera, que era la bibliotecària de la biblioteca de Roses, i qui va prendre’s l’oferiment amb entusiasme. «Estava encantada de treballar en alguna cosa sense obtenir diners a canvi», confessa Rabell. D’això en fa vint-i-cinc anys. Anna Ribera no va néixer a Roses. Ho va fer a Rubí però es va traslladar a viure a l’Empordà perquè volia que fos la terra dels seus fills. Quan va sortir la plaça de bibliotecària a Roses s’hi va presentar i va guanyar-la. Hi va ser fins fa pocs anys, quan va optar per impartir cursos de biblioteconomia a la Universitat de Girona. Ara, com Rabell, ja està jubilada.

El no haver escrit mai abans no va ser una barrera. Les nombroses lectures que durant anys les han acompanyat han estat un bon suport i, sobretot, l’amistat. Fer-ho durant aquests temps estranys ha estat un repte. Les primeres converses van ser per correu electrònic. Després en un banc, a l’aire lliure, mantenint les distàncies i jugant amb les franges horàries. «Va ser un divertimento, ens ho vam passar molt bé, ens omplia les hores d’una manera creativa i divertida», afirma Ribera qui no amaga que aviat van saber que publicarien el llibre.

La idea sobre la qual gira la història la va tenir Rabell després de llegir uns textos anònims sobre la Terra i d’uns articles de l’economista Ann Pettifor. «Confinada, amb el món trasbalsat pel que vivíem, la meva fantasia es va desbordar i no ho podia guardar dins», afirma rotunda. Va ser així com tota la maquinària es va activar. Bevedores de aceite és un reflex, doncs, de la voluntat de rebel·lar-se contra el moment actual, un al·legat quasi ecologista sacsejat per bones dosis d’humor. «Hem rigut tant sobre com de destructores hem estat», riu Rabell mentre que Ribera afegeix que «teníem clar que quants més morts, millor».

Les dues amigues se senten molt a prop l’una de l’altra. Ribera confessa sentir admiració per la capacitat de Rabell «d’agafar coses que ha llegit o ha sentit i transformar-les en el seu món interior». Per la seva part, Rabell diu que el llibre les ha unit molt. «Som molt diferents», apunta Ribera, «però ens complementem». Es qualifiquen «d’una mica revolucionàries, anàrquiques, amb sentit de l’humor i amants dels llibres». Les rivalitats, així, no han existit en cap moment.