El Bisbat de Girona ha fet instal·lar vint-i-quatre sensors a l’interior i exterior de la Basílica de Castelló d’Empúries per estudiar els possibles moviments de l’edifici. Aquesta actuació, coordinada per l’empresa 3S’TECH del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, s’amplia ara a tot el llarg de l’antiga muralla medieval, on també es posen sensors i dianes per fer lectures topogràfiques i mesurar els possibles desplaçaments. Tot això es fa davant la preocupant aparició de fissures, que podrien posar en perill la integritat d’aquest monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i per saber si la causa podria ser l’assecament del Rec del Molí.

Un dels sensors i una esquerda | C.V.B.

Els sensors preventius instal·lats fa quatre mesos, aparells que fabrica l’empresa 3S’TECH dedicada a la prevenció estructural, monitoritzen les fissures «per veure desplaçaments a la vegada que registren temperatura i humitat», comenta el tècnic Camil Rubio. També fan captures termogràfiques per registrar la humitat «i fer mapes digitalitzats d’aquelles taques per copsar si augmenten o disminueixen» alhora que les contraposen amb altres dades. Tots els sensors, que són independents a escala energètica i de comunicació, envien informació per freqüència de ràdio cada quinze minuts que es va registrant i que servirà per fer una avaluació completa de la situació. Els sensors també envien alertes a temps real sobre moviments preocupants que permeten actuacions ràpides i tancaments immediats. Rubio, però, matisa: «Nosaltres som una eina dels tècnics, mai la solució, això és medecina preventiva». Els primers informes obtinguts, però, apunten que les causes de les fissures a la Basílica podrien ser de caràcter «tèrmic», cosa que esvaeix els temors més grans. Malgrat tot, l’estudi s’allargarà durant un any i, tot seguit, es decidirà què fer.

Enfonsaments en alguns punts

La muralla és, realment, el que més preocupa ara. Des de l’estiu passat, pel Rec del Molí no baixa aigua a causa dels treballs d’execució del projecte de recuperació ambiental de la riera Mugueta i Rec del Molí. Aquest assecament i reompliment d’aigua constant que ha patit i que han suposat canvis en la qualitat de l’argila que hi ha a la fonamentació de la muralla i de la Basílica, diu l’arqueòloga Anna Maria Puig, podrien ser la causa principal d’aquestes patologies. Rubio alerta també que «el més perillós podria ser quan arribi l’aigua» de nou. Quelcom que els ha alarmat molt ha estat constatar enfonsaments del terra de la terrassa del mirador que han produït, segons l’arqueòloga, esquerdes a la muralla i al soterrani i la separació de la paret que hi ha entre el mirador i el Palau Macelli. Un altre dels punts febles és el portal de la Gallarda on hi ha nombroses esquerdes i, en alguns punts, «fa panxa» i, fins i tot, hi ha pedres que han perdut base. Les lectures topogràfiques i els sensors ajudaran a saber els perquès.

Anna Maria Puig va ser la primera persona que va donar el crit d’alerta a la situació quan, en analitzar el subsòl de la Basílica, durant unes excavacions, van avaluar com les seves característiques podien haver afectat la fonamentació de l’església gòtica. «Els edificis preromànic i romànic havien tingut uns bons nivells per fonamentar-se, però la gòtica, en necessitar més superfície, va guanyar espai en el pendent argilós que va cap al Rec del Molí», explica Puig. En les excavacions d’aquest any es va determinar que hi ha quatre metres d’alçada des del sòl que es trepitja fins a la quota natural.

El cert és que quan es va començar a aixecar el temple gòtic, l’any 1261, el Rec del Molí no existia. Es va fer més de quaranta anys després. Segons Puig, la muralla, que ja aleshores estava construïda, també va patir desperfectes en alguns punts, com ara certs enfonsaments, potser vinculats al pas del rec. Això ho evidencia les nombroses reformes que presenta. Puig pressuposa que «moltes de les esquerdes i problemes que pateix la Basílica a la capçalera, entre elles a la volta del sostre», i que van ser tractades als anys seixanta, devien venir d’aleshores.

Val a dir que també hi ha sensors al retaule. Aquest, quan es va restaurar el 2002, es va determinar que es fonamentava sobre un nivell de terra molt senzill. «No hi ha uns bons fonaments i, segurament, la mateixa feblesa d’aquest sòl podria ser la causa dels petits desplaçaments que té», comenta Puig tot afegint que també podrien estar causats per «un mal muntatge». A partir d’una investigació s’ha descobert que els ferros incrustats que té es van posar després de la guerra civil, coincidint amb la restitució dels pinacles.

Anna Maria Puig afirma que tot això fa molts anys que s’arrossega «i ningú s’hi ha posat seriosament ni ha resolt res». L’arqueòloga tem, sobretot, per la integritat de la muralla, que pugui enfonsar-se com va succeir a la Seu Vella de Lleida. «La situació és molt greu», afirma rotunda tot reclamant, a més, la necessitat urgent de restaurar la Basílica.