Fa 126 anys, l’Escala es va convertir en el primer poble de Catalunya a tenir llum a tot el nucli urbà. Això va generar molta controvèrsia entre els veïns els quals, fins i tot, es van manifestar en contra pels carrers i a crits assegurant que es tractava de «coses de bruixes». Qui va fer possible aquest gran avenç –es van instal·lar cent trenta punts de llum i tres fanals d’arc voltaic– va ser el marquès de Dou qui va impulsar una central elèctrica en el Molí de Sant Vicenç, actual seu del restaurant El Molí de l’Escala de Jordi Jacas. Ara el llibre El Molí de Sant Vicenç, inclòs dins la col·lecció de divulgació de patrimoni de l’Ajuntament, en repassa la seva història.

La setantena de persones que van visitar el Molí, dissabte passat amb motiu de la presentació del llibre, van fer-se una idea molt aproximada de com funcionava, ja que Jacas ha mantingut l’antiga maquinària i, fins i tot, l’espai de les moles. També van poder recórrer els dos ponts i copsar que hi conflueixen dos recs que desemboquen a la primera platja d’Empúries. «Jacas és una persona que estima el patrimoni», el definia Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i de la Sal, qui, juntament amb Jaume Badias i Mariona Font, s’han fet càrrec de la recerca històrica per elaborar el volum que inclou fotografies de l’associació Cromàtica del CER.

Quelcom excepcional que inclou el llibre és la reproducció d’un plànol facilitat pels descendents dels marquesos de Dou, antics propietaris del Molí, i que ha estat digitalitzat per l’arxiu municipal. «És una perla documental», afirma emocionada Boix. No és per menys. Datat de l’any1787, permet resseguir totes les rescloses i molins que hi havia en el recorregut del rec del Molí des de la resclosa de Colomers passant pels molins de Jafre, Verges i Bellcaire fins a la primera platja d’Empúries. El que permet aquest plànol també és senyalitzar la ubicació exacta d’un antic molí medieval del 1458 a Empúries. «Es van canalitzar els regs per donar vida als molins», comenta Boix, qui afegeix que «des de l’arxiu ja sabíem de la seva existència, però ara fixem la ubicació en un punt on ara ja no hi ha reg perquè es va desviar». De fet, encara es conserven testimonis orals d’antics veïns que recorden «el reg del Molí vell».

El Molí de Sant Vicenç, que pren el nom del topònim antic i de l’antiga necròpolis, es va començar a projectar el 1781 però no es va concloure fins al 1804 a causa d’un conflicte d’interessos entre potentats. Un d’ells era el marquès de Dou, enginyer industrial, qui va guanyar la partida. «Ell volia experimentar amb aquest nou avenç tecnològic», conclou Boix. Gràcies a això, els escalencs van veure com les seves vides també milloraven en permetre tenir llum a les hores fosques. Tothom n’era conscient, aleshores. De fet, a aquella estrena van assistir el bisbe de Girona i el governador de la província, entre altres. Ara fa just vint-i-cinc anys que els veïns de l’Escala van recordar l’efemèride amb la Festa de la Llum dramatitzant-ne l’arribada amb actors.