Amb el so dels tambors com a banda sonora i ballant amb un llibre entre les mans va aparèixer Anna Vicens dalt de l’escenari del Teatre Municipal de Roses, diumenge passat. Davant una platea entusiasmada i fidel, tant presencial com en línia, Vicens els va proposar viatjar fins a l’Àfrica gràcies a la màgia de tres contes d’animals, tres adaptacions molt especials que van anar poblant l’escenari de vida. No només l’escenari, també la platea que va acabar dempeus ballant al só de la música d’un concert de primavera molt animal. Amb aquesta Hora del Conte, Vicens volia tancar una etapa de divuit anys treballant a la biblioteca de Roses, ja que al setembre es jubila. Tot i això, assegura seguirà vinculada a l’equipament, ara com a voluntària, explicant més històries als infants o fent-lis teatre «quan es pugui tornar a fer».

Pilar Cortés, directora de la biblioteca de Roses, agraïa a Vicens diumenge la dedicació que ha tingut tots aquests anys. També ho van refermar pares i infants aplaudint vivament. No és per menys. Des del primer dia, Anna Vicens es va convertir en la narradora particular de la biblioteca rosinca i al llarg de tots aquests anys ha transmès als nens i nenes centenars d’històries. Ho ha fet amb passió i dedicació, fins i tot durant tot aquest temps pandèmic quan no els ha volgut privar de les Hores del Conte traslladant-les al YouTube. Fins i tot felicitava als nens que feien anys dedicant-lis el conte. Però les xarxes no es poden comprar amb l’escalfor de la proximitat. En el comiat, doncs, volia «tornar a veure als nens». Per això, amb la complicitat de Margarita Cortada qui va pintar els decorats inspirats en els Baobabs africans i d’Improcat que es va encarregar de fer els animals en gran format, va idear tota una escenografia plena de color i vida que convidava a entrar als petits dins les seves Animalades.

A Anna Vicens sempre li ha entusiasmat el contacte amb els infants tot i que va començar a estudiar biologia i geologia fins que va adonar-se que aquell no era el seu camí. «Els llibres i el teatre sempre m’han agradat molt i quan va sortir la plaça a la biblioteca em va cridar l’atenció perquè pensava que era una feina molt maca, i així ha estat», comenta fent balanç. Abans però, Vicens va provar altres oficis com el de presentadora i periodista a Televisió de Roses on va treballar durant onze anys. «M’agradava estar davant les càmares», reflexiona.

Aquesta passió es va sumar a la que sent, sens dubte i que sempre l’ha acompanyat, pel món del teatre i la interpretació. Integrant del Grup de Teatre de Roses ha participat en nombrosos muntatges teatrals i també en algunes pel·lícules com Vestigis i Morir en tres actes. Aquesta vessant la va traslladar també, des del primer minut, a la biblioteca de Roses encarregant-se de l’Hora del Conte. «Era una mica com actuar, cosa que sempre m’ha agradat molt», diu. Les seves sessions eren i són «molt visuals i interactives». Sempre feia un conte pels més menuts i un altre pels més grans. El tercer , Vicens animava als nens a interpretar-ne els papers. «Era realment divertit», assegura. Tant que a les seves Hores del Conte havien arribat a venir noranta persones.

Així va ser com es va crear un «petit grup de teatre» dins la mateixa biblioteca integrada pels mateixos infants, un grup que ha perdurat amb els anys. No era estrany, doncs, que quan es celebraven aniversaris representessin petites obres de teatre o, fins i tot per Nadal, els Pastorets. Molts dels infants participants eren fills de famílies immigrants, quelcom que ajudava a potenciar la immersió en el país i en unes costums. Vicens reconeix haver fet grans amistats amb aquests infants que, ara que ja són adults, encara perduren. «Hi ha famílies que hi han passat tots els germans», recorda. Ara, el grup està aturat fins que la pandèmia passi. «Molts em demanen de tornar», comenta. Un dels grans valors del projecte és, diu, que ha esdevingut «una gran eina que els ajuda a relacionar-se entre ells, a viure experiències, a sortir davant la gent i que els aplaudeixin». L’interès que té la biblioteca de Roses per la iniciativa es tradueix en que disposen d’un escenari fix i, des de fa poc, d’il·luminació pròpia.

Anna Vicens assegura que no pensa desvincular-se de l’equipament cultural malgrat jubilar-se però que ho farà amb més calma. «He viscut molts bons moments i ho trobaria molt a faltar», reflexiona. Val a dir que Vicens ha donat classes de teatre a infants durant molt temps, tant a la biblioteca com a l’institut i les escoles, en format d’extraescolars. També va dirigir una escola de teatre d’adults, junt amb Ignasi Tomàs qui va ser durant dècades el director del Grup de Teatre de Roses. Anna Vicens, a més, ha fet dansa perquè, diu, «a l’hora de representar un personatge és molt important treballar l’aire». Potser és per això que també, diumenge, va acabar la proposta fent ballar a tothom.

Vicens no pateix amb la jubilació que ja arriba. Té una llista tan llarga d’activitats per fer que no pateix per avorrir-se. La seva voluntat és mantenir el contacte amb la biblioteca fent teatre amb la mainada «i dedicant-li el temps que calgui» sense patir ara per la feina. «A mi no em caurà mai la casa a sobre», somriu.

Defensora incansable de les virtuts del teatre

Anna Vicenç ha fet classes de teatre tant per a infants com per a adults. És una defensora incansable del teatre com a eina catalitzadora d’emocions però alhora un instrument per treballar el cos. «La gent gaudeix tant», rememora. A més, els seus alumnes tenien la recompensa de pujar a un escenari de veritat per mostrar allò viscut. El seu entusiasme és tal que em convida a provar-ho. «Ara, però, vigila, perquè potser t’enganxa», riu.