Quan tenia cinc anys, a Irene Mas la van apuntar a un cor del Teatre de Mallorca però no va ser fins que va estudiar violí quan va veure que cantar era el seu destí. Aquest divendres, a les 8 del vespre, la soprano mallorquina Irene Mas, acompanyada per Marc Serra al piano, ofereix un recital a l'auditori Caputxins de Figueres, dins la programació musical de Joventuts Musicals de Figueres.
Per què va optar per la veu?
Perquè era una manera molt transparent de fer música, molt més personal que un instrument.
Aquest recital el van presentar parcialment a la Schubertíada?
Sí, volíem fer un paral·lelisme entre la música de diferents compositors i la catalana. Els anàvem alternant perquè la gent pogués entendre que no estaven tan allunyats ni musicalment ni d’estil respecte del que es feia a Europa.
Quan va néixer el duo?
Ens va presentar Francisco Poyato i ens va recomanar fer un duet. Vam fer un curs de líric amb ell i vam començar a treballar junts. Va ser fàcil des del primer dia.
Que l’acompanyi el mateix pianista té coses positives?
El lied és un llenguatge molt íntim i necessites una persona molt còmplice, que sigui el cinquanta per cent d’implicació. I quan fa anys que treballes amb algú s’aconsegueix un equip molt bo.
Els resultats ho evidencien.
Amb en Marc potser no ens hem pogut veure en dos mesos i al trobar-nos a la primera nota ja notes la confiança i com funciona. Imagina’t al treballar-hi dies.
Quin repertori escoltarà el públic a Figueres?
Farem unes quantes cançons de Toldrà, entre elles Cançó de l’oblit; una peça de Debussy, Francis Poulenc, Schubert i Hugo Wolf. D’aquest una obra que no havíem sentit mai i que ara és una de les meves preferides. També farem Strauss, i acabarem amb Cançó de l’amor que passa de Toldrà. Tot el recital està molt pensat perquè totes les cançons encaixin harmònicament. Poulenc amb Toldrà és molt especial. Sembla el mateix llenguatge però canvia moltíssim.
Els ha afectat l’aturada cultural?
Hem pogut fer uns quants concerts i aquest estiu ja en tenim més. Els programes de petit format han estat els primers a reactivar-se. Hem tingut molta sort.
