La biblioteca i l’arxiu del Museu del Joguet de Catalunya, ubicat en el cor d’aquest centre museístic figuerenc, s’integrarà, aviat, a la xarxa de biblioteques universitàries de Catalunya. Ja s’ha fet la catalogació del fons de la biblioteca, que consta de 10.813 volums i 13.178 còmics, i està molt avançada la de l’arxiu documental. Per a Josep Maria Joan, director i cofundador del museu juntament amb la seva dona Pilar Casademont, és molt important perquè posa en valor aquest fons especialitzat, un dels més importants del país sobre la temàtica. Es dona la circumstància que aquest encara és propietat de la parella, ja que en donar la col·lecció, no es va incloure amb el fons perquè no el van acceptar. Ara, quan es faci la donació, s’estipularà «que mai se separi del que és el museu».
Josep Maria Joan sempre va defensar, des del primer moment, que «la documentació de les peces era tant o més important que les mateixes peces». La catalogació i ordenació d’aquest fons estava desfasat a hores d’ara i generava complicacions per fer cerques. La va iniciar qui fou arxiver municipal de Figueres, Josep Temporal el 1982, i ja no funcionava des de feia temps. Calia, doncs, renovar-la per fer-la accessible al món universitari, és a dir, el de la recerca. En aquest sentit, conté llibres exclusius, difícils de trobar. No és d’estranyar, ja que el fundador els va començar a recopilar el 1971. En totes les fires que visitava, ja fos a Europa o a altres punts del món, adquiria llibres. També revistes.
Respecte a l’arxiu, aquest inclou un important fons de fabricants de joguets, amb 9.079 documents i 897 fabricants diferents. A més a més, s’inclouen 340 cartells, 7.929 exemplars de cromos i àlbums, segells i postals així com 2.100 fotos d’infants amb joguines i 225 exemplars del fons Frègoli, a més de 1.308 exemplars d’hemeroteca. Cal destacar els 192 exemplars d’originals del TBO i altres còmics.
Ara com ara, el Museu del Joguet viu un moment d’impàs. L’any 1982 es va inaugurar amb Josep Maria Joan com a director. El 1997 ja va néixer la Fundació privada que el gestiona sent-ne ell el president. L’any passat, davant la crisi generada per la pandèmia, Joan va fer un pas per avançar-se a qualsevol imprevist –el novembre va fer vuitanta anys. Així es va crear un grup de treball encapçalat per dos dels patrons més antics: Jaume Guillamet, que també és el tresorer de la Fundació, i Maria Eugènia Sala. S’hi van sumar noves generacions representades en Pep Canaleta i Agnès Figueres i, tot i que aleshores no era patró, Joan Manuel Soldevilla.
El grup de treball, explica Guillamet, «va fer una consulta a persones amigues del museu». En total, una cinquantena: la resta de patrons, exalcaldes de Figueres, altres polítics, persones vinculades amb la cultura, periodistes, entre altres. «Preguntàvem què creien que havíem de fer per adaptar-nos a la nova situació i quines innovacions calien fer», comenta Guillamet. El resultat van ser 106 propostes a curt i mitjà termini que l’equip del museu haurà d’aplicar. «No és un mandat, són suggeriments que la gent ha proposat i que cal estudiar com aplicar, i si es pot. És cert que tota crisi és una oportunitat», reconeix el tresorer qui avança que ja s’està elaborant el Pla Estratègic del museu que es presentarà al Patronat el juny i que, aquest sí, vol ser «una mirada a vint anys».
Amb la idea de reforçar la Fundació, el grup de treball ha passat a ser, des del gener, una comissió delegada, amb Guillamet de president i amb diferents competències que alleugeren la responsabilitat diària que requeia, fins ara, exclusivament en la direcció. «La Fundació ha d’assegurar el futur del museu», diu Guillamet.
Un futur molt ric, ja que el fons de la col·lecció, que en la seva història ha rebut més de vuit-centes donacions, és ben viu i genera molts diàlegs. Un dels darrers, una iniciativa de l’Auditori de Barcelona, entitat que està preparant un web on es relacionarà instruments reals amb joguines musicals. El primer museu amb el qual treballaran serà, justament, el figuerenc del qual es fotografiaran unes set-centes joguines.
Quan se li demana a Josep Maria Joan que triï una peça entre totes les del fons, no és d’estranyar que seleccioni l’Osito Marquina, tot i que assegura «totes són estimades, perquè són com una família». Aquest osset, però, el va donar Anna Maria Dalí qui va conèixer el museu gràcies a Montserrat Vayreda, que també va contribuir donant uns soldadets de paper.
L’Osito, acompanyat d’una foto dels nens Dalí amb ell, les cartes de Lorca on el menciona i un escrit d’Antonina Rodrigo, juga un paper rellevant dins l’exposició. Va néixer en una fàbrica alemanya –«són gent que estimen molt el que fan i tenen un museu», diu Joan– i mai ha perdut interès. Tant que ara Joan Manuel Soldevilla ha escrit un conte per a infants, il·lustrat amb collage per Zuzanna Celej i editat per Joventut, que aviat es presentarà a Figueres.
Josep Maria Joan té l’habilitat d’interconnectar mons i persones. L’exposició Les cuques, instal·lada a la Sala Frègoli, n’és la prova. Partint del llibre de narracions de Julià Guillamont, que té el mateix nom, aquest món natural que l’autor descriu és representat amb la bella col·lecció de cuques que preserva La Salle Figueres i peces del mateix museu.
Guillamont narra, al llarg de tres estius, la història d’una família on la dona pateix un vessament cerebral, història inspirada en una vivència personal. En cada relat, que se succeeix entre Llançà i Arbúcies, hi apareix una cuca i totes elles s’il·lustren en una làmina interior. «És un joc per aprendre sobre l’entorn, la realitat i la natura», comenta l’autor, que incideix en la importància «del contacte positiu amb la natura durant una malaltia» en uns temps en què els infants cada vegada en viuen més allunyats d’ella. «Fins i tot els pobles s’han tornat molt més urbans; abans les cuques quasi se’t ficaven a casa», reflexiona.
