Primer va ser la llengua i després l’arqueologia. Enguany, el tema vertebrador del tercer Congrés Espai Català Transfronterer, impulsat per l’Institut d’Estudis Empordanesos i World Harmonies, són els cants de la canya. Es tracta d’una indústria molt poc coneguda i que ha anat desapareixent lentament de l’Empordà, on va ser molt rellevant. Se centrava en l’explotació de la canya comuna per la producció d’instruments musicals, concretament les canyes o inxes. Aquest congrés, que se celebra aquest divendres i dissabte al Cercle Sport de Figueres, treu a la llum aquesta inèdita investigació i, alhora, per mostrar les possibilitats econòmiques reals de la seva recuperació.

Anna Maria Puig, presidenta de l’IEE, és qui ha anat resseguint les petjades d’aquesta indústria en el territori, una indústria que tenia i té «reconeixement internacional, ja que les condicions ambientals fan que aquesta canya sigui d’una qualitat excel·lent». Puig explica que ha trobat evidències de l’existència de petits tallers al segle XIX que coincideix amb la proliferació de les cobles. «Aquí troben una opció de mercat prou interessant, perquè s’abastia als músics locals, però molt més enllà de les fronteres», assenyala posant com exemple la petita fàbrica dels germans Riera Bolasell de Castelló d’Empúries, que va funcionar entre els anys vint i fins al final dels cinquanta, del segle passat, abastint tot el país i, fins i tot, enviant productes a Suïssa, França i Colòmbia, entre altres.

Puig, però, ha aconseguit anar més enllà i documentar un taller encara més antic, que funcionava a finals del XIX, també a Castelló. Es de Callís i fill que, més tard, passà a ser Callís i Riera, en formar societat amb els germans Riera. Puig explica que, als anys 40, els Riera eren l’única empresa de tot l’Estat espanyol que produïa canyes per a instruments musicals. Va haver-hi un moment en què la indústria va passar de produir les inxes a abastir el mercat internacional de canya. «Era molt més rendible subministrar a les cases com l’americana Rico i la francesa Vandoren la canya; fins i tot tenien plantacions aquí», comenta Puig. En aquest sentit, Vandoren, amb seu a París, tenen la plantació de canya més gran al món a Torrella de Salanca, a tocar de Perpinyà.

Taller Monser, a Vila-sacra

Entre aquestes empreses que subministraven la canya, hi havia Monser, a Vila-sacra. «Ells tallaven la canya, la deixaven preparada i enviaven tràilers sencers cap a Rico, primer, i després Vandoren», diu Puig. Quelcom curiós és que aquell taller de Monser encara es preserva amb la maquinària inclosa –vegeu la imatge– tal qual com si el temps s’hagués aturat.

La recerca històrica duta a terme vol enllaçar amb el moment actual per mostrar què en queda. Quan els responsables de Monser no en tenien prou amb la canya de l’Empordà, van buscar-ne a la zona de l’Ebre, on tenien uns grans magatzems que, finalment, se’ls van vendre. Puig explica que ara queda un sol taller de recuperació a Figueres, Morgar, on fan un treball manual molt apreciat recuperant i aprofitant les canyes amb defectes, i a Palamós hi ha el taller Medir que abasteix de canya el mercat. També hi ha músics que tenen petits tallers com el lutier Joan Roca, de Figueres, o altres que ho fan per control numèric, «són els tallers de darrera generació» amb resultats sorprenents. Tot i això, Anna Maria Puig lamenta que «s’estan perdent els canyers» a l’Empordà i que a la comarca només se’n cull a l’estil tradicional a Vilabertran. «Ha quedat un món molt petit, però hi ha una demanda real», diu.

El Congrés, que presenten Anna Maria Puig i Guy Bertrand, president de World Harmonies, inclou, aquest divendres, dues taules rodones –La canya per música i La música amb canya– i un concert. Aquest dissabte, a les 12 del migdia, s’inaugura l’exposició itinerant Els cants de la canya, al vestíbul del Cercle Sport, amb fotografies i documents obtinguts durant la investigació. Es preveu l’assistència de Maria Antònia Moner, hereva de l’empresa Monser. El Congrés es pot seguir presencialment –cal inscriure’s– o bé en directe a través del canal de YouTube de l’IEE.

Els Quatre Vents posen l’apunt musical amb un concert al Cercle

Músics de cobla i músics gitanos de l’Empordà i Perpinyà aprofiten aquest congrés per unir-se i presentar la rumba sardana La moreneta, de Joanet, un dels patriarques de la rumba, i Miliu Calabuch, el seu nebot i hereu artístic del seu oncle, el Rei Peret.

Aquest apunt musical, que s’escoltarà durant el descans, donarà pas a la segona part del congrés quan actuaran Els Quatre Vents, una formació de gralles i timbals composta per cinc joves músics d’arreu del país, entre ells el figuerenc Ivó Jordà. L’acompanyen Heura Gaya, Manu Sabaté, Adrià Pérez i Marc Vall. Els Quatre Vents oferiran un concert tradicional d’instruments que sonen amb inxes de canya. L’actuació es farà a partir de les 8 del vespre i qui vulgui pot assistir exclusivament al concert. També el pot seguir a través del YouTube de l’IEE.