L'humor negre i la mala bava empordanesa afinen la ploma de Ricard Sayeras

Escriure és un verí que corre per les venes del figuerenc Ricard Sayeras des de fa molts anys. Primer durant la seva etapa com a periodista, i, més recentment, com a autor de ficció. Aquest darrer camí l'ha portat a provar sort en diferents concursos literaris guanyant, fa poc, el 33è concurs literari de Nou Barris amb el relat d'humor negre 'Apte per treballar', inspirat en una notícia d'un home al qual li denegaven la baixa quan feia ja un any que era mort.

Ricard Sayeras va començar a caminar, literàriament, a l'aula d'escriptura de La Clerch, a Figueres, conduïda per Maria Mercè Cuartiella, Jair Domínguez i Carla Ferrerós. «Allà vaig veure que encara tenia imaginació, però que em feia falta polir les eines i els recursos narratius que em fallaven força», explica. Va ampliar la formació a l'Aula d'Escriptura de la Mercè, a Girona, «amb professors espectaculars». Un d'ells, Víctor Garcia Tur, li va encomanar «la seva capacitat brutal de treball» i durant el confinament Sayeras va anar donant forma al que seria el llibre de relats 'Tècnica per desgranar una magrana'. Veient el resultat, Garcia Tur el va animar a buscar editor. Però no eren bons temps. «La incertesa del món editorial no va ajudar», confessa Sayeras qui, defugint la idea de coeditar, va optar per presentar alguns dels relats a concursos quedant finalista al de l'Ateneu de Torrelles de Llobregat i ara guanyant el de Nou Barris, una bona injecció «d'autoestima» per a un autor novell.

Quelcom que ha percebut Sayeras és que queden pocs premis dedicats a la literatura d'humor, gènere en el qual la seva veu se sent més còmoda. De fet, reconeix que quan es posa a escriure només li surt aquest «humor negre i mala bava, molt lluny de la transcendència i reflexió». També relats curts i concisos, ja que no disposa de massa temps. Sayeras se sent proper a autors com Pere Calders i Jesús Moncada. En aquest sentit, confessa que una vella edició de contes curts d'aquest darrer, trobada a la Fira del Llibre Vell de Figueres,«és com la Bíblia». Aquesta manera de mirar la vida, creu, l'ha acompanyat des de sempre. «Quan jo tenia dotze anys em passava el dia explicant acudits, érem cinc germans i havia de destacar d'alguna manera», riu, qui no amaga que «la vida és millor viure-la amb optimisme o amb un punt irònic, cosa que és molt empordanesa, perquè ens estem tornant molt seriosos i transcendents en escriure».