20 de abril de 2021
20.04.2021
L'Empordà
SANT JORDI A L'ALT EMPORDÀ 2021

Quaranta anys sense Josep Pla, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que no va rebre

Recordem el comiat d'escriptors i periodistes publicat a l'EMPORDÀ després de la mort de l'autor el 23 d'abril de 1981

19.04.2021 | 19:52
L'escriptor empordanès Josep Pla.

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell 1897-Llofriu 1981) ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura empordanesa. Ens va deixar ara fa quaranta anys, just el dia de Sant Jordi. Va morir al Mas Pla, encara que els darrers anys de la seva vida els va passar a cavall de la dicotomia empordanesa amb llargues estades al Motel Empordà.

La mort de Josep Pla va ser molt sentida. Les pàgines del Setmanari L'EMPORDÀ, que aleshores dirigia la periodista Núria Munarriz, van publicar escrits de comiat d'escriptors i periodistes destacats que l'havien tractat. Aquestes són algunes de les reaccions de fa quaranta anys.

«Josep Pla, el gloriós marginat» Octavi Saltor, poeta

Octavi Saltor i Soler (Barcelona, 1902-1982). Poeta i polític, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Fou un dels oradors de l'Onze de Setembre celebrat a Sant Boi de Llobregat el 1976.

«La mort de Josep Pla Casadevall, tan sentida a tot el país, reitera les recances, ja insuperables, consumades entorn de la seva figura».

«En l'atorgació del Gran Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, hi ha hagut, en la marginació repetida i ja irreparable de noms meritoris, tres assenyalades excepcions: les de Josep Carner, Ferran Soldevila i Josep Pla. Han estat tres omissions, tres negatives, verament imperdonables, car no sols l'opinió general (que els jurats havien de recollir, «democràticament») els postulava com a candidats notoris, sinó que llur executòria com a escriptors de llengua catalana, preeminents, els feia ineludibles».

El fons personal Octavi Saltor es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

«Hem d'escriure per a tothom, em va dir» Maria A. Anglada, escriptora

Maria Àngels Anglada d'Abadal (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Escriptora de llarg recorregut. El 1961 es traslladà a viure a l'Empordà. Lluitadora antifranquista. Va guanyar el premi Josep Pla amb Les Closes (1979).

«Quan el jurat em va atorgar el premi Josep Pla, l'escriptor ens va telefonar des del Motel, la seva segona llar, ens digué que hi anéssim a dos quarts de nou, que em volia conèixer. Es va escaure que havia anat al mateix col·legi, a Girona, que el pare i els oncles, i aquest fet ja establí un principi de relació».

«En literatura –em va dir– no faci mai res d'inútil». «Què vol dir, senyor Pla?». «Que no escrigui mai d'una manera tancada, només per a quatre iniciats. Hem d'escriure per a tothom».

Anglada recordava que «la primera vegada que hi vaig parlar, mot breument, va ser a Figueres, quan es va presentar un curtmetratge sobre ell i el seu paisatge. Aleshores ens va signar un exemplar del seu magnífic llibre Catalunya Vella, i ens va hi va escriure: ´Figueres, Ai!'. Jo li vaig augurar una vellesa llarga i fecunda, com la de Sòfocles, i em va contestar: ´Jo no viuré pas tant, senyora. He begut massa conyac'».

Amb el temps, Maria Àngels Anglada ha esdevingut una escriptora cabdal en la literatura del país.

«Ens ha ensenyat a escriure un català natural» Montserrat Vayreda, escriptora

Monserrat Vayreda i Trullol (Lladó, 1924 - Figueres, 2006). Escriptora de poesia, prosa i teatre. Gran defensora de Josep Pla. Ho va deixar ben clar en l'article del comiat.

«Per més que se li hagués negat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ja vam escriure en el seu dia (...) que l'obra de Pla era l'honor de les Lletres Catalanes. El poble de Catalunya, sempre per damunt de les capelletes i les minories sàvies, així ho reconeix i compra els seus llibres que han estat a totes les biblioteques del país».

«Ens ha ensenyat a escriure un català natural, sense enfarfecs, d'una fluïdesa canalitzada per les mateixes paraules casolanes i nobles. Per això respon amb tanta exactitud a l'epigrama que va dedicar-li Carles Fages de Climent:

És tan obert l'Empordà,

ample, esbatanat i llis,

que l'home que escriu més pla

ha pres el nom del país».

«En Josep Pla era un narrador precís que a cops d'adjectiu originals lligava una prosa poètica i saborosa».

«A vós us van arraconar, a mi no trigaran gaire» Jaume Maurici, poeta

Jaume Maurici Soler (Figueres, 1898 -1981). Va fundar i dirigir el setmanari Alt Empordà a principi de segle XX. Durant anys va escriure la secció «Cada dia muda el vent» a l'EMPORDÀ.

«Recordo que en una estada a Figueres, l'amic Ramon Canet em va portar davant d'ell en un moment d'evasió, i en sentir el meu nom, Pla preguntà només: – El poeta? Això volia dir que el meu nom ja sonava des d'abans dintre seu. I continuà dient-me: – A vós ja us han arraconat. No trigaran pas gaire a fer-ho amb mi».

«A Pla, li devem molt, perquè molt poc li hem fet arribar de la nostra banda. Vegeu-ho. Per poder negar-li el Gran Premi de les Lletres Catalanes, van haver de descobrir transitòriament, per a substituir-lo, uns altres noms que en conjunt a mi em mereixen un llarg respecte, i prou».

«Catalunya ha perdut la seva més important figura» Joaquim Gironella, periodista

Joaquim Gironella (Cistella, 1906-Girona, 1992). Va ser el primer director d'Ampurdán. Correresponsal d'EFE, Diario de Barcelona i col·laborador de Canigó i Los Sitios. Membre fundador de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Autor de diverses obres.

«Josep Pla ens ha deixat (...). Catalunya ha perdut la seva més important figura, no solament com a prosista, sinó també com a periodista».

«A més de la seva lògica estima pel seu Empordanet, per la seva vila de Palafrugell i pel seu poblet de Llofriu, fou un gran amic, un gairebé admirador de Figueres (...). A l'endegar aquest modest record a Josep pla i renovar la nostra admiració, creiem que han de ser molts els figuerencs –especialment els ja entrats en anys– que han de compartir la nostra modesta opinió, és que Figueres té un deute amb Josep Pla i possiblement seria de ben agraïts que en una ocasió propícia, algun dels seus carrers ens recordés el nom de tan preciat personatge».

Amb els anys, la ciutat acabaria dedicant la plaça del Teatre El Jardí a l'escriptor empordanès ubicant-hi una escultura de Josep Ministral.

 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook