La Calòrica, que defineix el seu muntatge com «auca ecologista», arriba divendres al teatre Jardí de Figueres, a les vuit del vespre, després d'haver fet temporada al TNC, amb el seu equip artístic habitual, però amb la incorporació estel·lar de Mònica López al capdavant d'un elenc compost per Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol. El text és de Joan Yago i la direcció d'Israel Solà.

La Calòrica visita Figueres amb dos espectacles potents, el primer De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda.

Sí. El 16 d'abril amb De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i el 23 amb Els Ocells. Pel que fa a l'obra que presentem aquest divendres, hem abordat el tema de l'emergència climàtica, sempre amb el nostre segell calòric que consisteix a parlar d'un tema seriós, polític o important o de vessant social però sempre a través de la comèdia.

Quina és la trama de l'obra?

A l'obra hi ha dues trames. Una trama és la d'un personatge que és una negacionista del canvi climàtic. A l'espectacle estem els cinc calòrics habituals i hem fet el fitxatge de la Mònica López, que és la protagonista i interpreta l'Aurora. A l'extraradi de Barcelona, s'està fent un congrés negacionista i ella fa una conferència. Parlem doncs del macronegacionisme del canvi climàtic. També hi ha una altra trama que és la més calòrica, perquè és autoficció, on expliquem una història que ens va passar a nosaltres al nostre local amb els desaigües del vàter. Mostrem vídeos, fotos i reproduïm una reunió que vam tenir amb els veïns per arreglar el problema mostrant diversos punts de vista. La primera trama té un toc més realista, mentre que en la segona som els cinc calòrics i fem molts personatges cada un sense fer canvi de vestuari. Aquí parlem del micronegacionisme: tenim un problema d'estructura a l'edifici, però van sortir altres problemes petits que mai deixen que arribem al problema gran.

És el que passa amb el canvi climàtic... mai acabem fent res?

Tenim el problema del canvi climàtic que és molt gran, però mai l'abordem ni a escala política ni personal ni social. Hem de fer més coses, perquè el problema està allà, però mai ens parem a arreglar-lo i el títol es refereix a això: De què parlem mentre no parlem d'aquesta merda, que es refereix a la merda del canvi climàtic. Mai parem a pensar-ho i volem que la gent s'impliqui i reflexioni a partir de la comèdia. Una de les coses d'aquest espectacle i dels nostres en general que ens valora molt el públic és que ho han passat molt bé, però a la vegada els hem fet pensar. Tampoc mai treballem amb grans sentències ni moralines, però ens agrada fer ballar el cap al públic, que surtin pensant realment «tu en la teva vida, en què t'estàs implicant pel que fa al canvi climàtic, amb quina profunditat fas coses per intentar col·laborar perquè el canvi climàtic no vagi a més»?

Què ha suposat actuar amb aquesta obra al Teatre Nacional de Catalunya?

El dia 4 vam acabar cinc setmanes d'exhibició al Teatre Nacional, ja que és una producció del TNC i ho vam fer amb les entrades exhaurides dels del dia de l'estrena i amb el 50% d'aforament. Estem molt contents. Actuar al TNC ha estat un pas important, fa onze anys que actuem i ens ha costat, ens hauria agradat arribar abans... fer un espectacle allà amb tot el seu personal tècnic ha estat meravellós, hem treballat amb ells, han col·laborat molt: posen tots els recursos al teu abast i resulta molt còmode. Ara hem iniciat una gira de tretze bolos per Catalunya, que és la que ens portarà a Figueres.

Recordem que qui desitgi gaudir del vostre teatre encara té l'oportunitat de veure-us el dia 23.

Proposem una mena de cicle calòric dos divendres seguits. Portem Els Ocells. És la tercera data que posem d'aquest bolo i tenim moltes ganes de portar-lo a Figueres. S'havia de representar la primavera de l'any passat i, com tots sabem, la pandèmia va fer tancar teatres i després a la tardor tampoc es va poder fer.