13 de abril de 2021
13.04.2021
L'Empordā
L'Escala

Marisa Roig reivindica la importāncia del riu Fluviā

Ho fa en un llibre que es presenta aquest divendres al Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala

12.04.2021 | 19:17
Carro travessant el Fluviā pel Pas de baix de Sant Pere Pescador, el 1920

El Fluvià és un riu que, tot i la seva importància, no s'havia abordat massa des del punt de vista històric. Ara, el Centre d'Estudis Escalencs li dedica les 12es jornades que inclouen la presentació, divendres al Museu de l'Anxova i de la Sal, del llibre 'El curs del Fluvià en el tram baix (segles XVI-XX). De Sant Pere Pescador a Empúries', de Marisa Roig, i l'estrena de la instal·lació 'Fluvius', de Pere Puigbert i Torrent Pagès, i un passeig, dissabte al matí, per conèixer aquest tram baix.

En el llibre, que enceta una nova col·lecció creada per l'Arxiu Històric de l'Escala, Roig analitza tota la història del curs d'aquest riu «d'una manera pluridisciplinària, tractant tant els aspectes naturals, amb la incidència de les inundacions», com el seu paper en la gestació «de la identitat de tota aquesta plana al·luvial i el modelatge d'aquest territori humit». L'autora i arxivera explica que ha dividit el volum en dos àmbits. En el primer, aborda la part històrica del riu incidint en com es va formar la plana del Fluvià i la història de les comunitats rurals que s'hi establiren, sobretot des de Sant Miquel de Fluvià fins a la desembocadura, a Sant Pere Pescador o a Empúries, on ho feia antigament, a tocar les muralles.


El passallís sobre el riu Fluvià, al seu pas per Torroella, destruït el 1988. Foto: Aj. de Girona/Lluís Cruset


«Arran d'una inundació extraordinària, l'any 1740, el Fluvià va canviar el seu curs», explica Roig. Així va ser com va girar cap al nord-est. Fins aleshores i una mica més enllà, va ser un riu navegable que seguia l'actual recorregut d'un rec anomenat el Riuet o riu Vell, que ara es troba a tocar una urbanització a Sant Martí d'Empúries. Allà es formava un estuari impressionant, segons Roig, on les barques es posaven a recer quan feia mal temps.

 

Vaixells navegant amb mercaderies

L'autora explica que «vaixells carregats amb mercaderies arribaven fins al molí fariner de l'Armentera, a mig camí entre Sant Pere i la desembocadura a Empúries, que era un punt de comerç molt important», comenta Roig. Així ho explicava el viatger Francisco de Zamora que el 1790, quan visita l'Empordà, encara hi veu «grans vaixells carregats d'arròs de València que el duien allà a blanquejar-lo». Roig no ha trobat documents que parlin de quan va deixar de ser navegable, però creu que devia ser coincidint amb la prohibició del conreu de l'arròs «a causa de les malalties que provocava», pels voltants del 1830.

La segona part del llibre, Marisa Roig desgrana les característiques naturals del Fluvià i com certs fenòmens, com les inundacions, l'han afectat i com s'han afrontat. El cas més recent, el pas del Gloria. L'autora utilitza molts documents cartogràfics i mapes antics procedents d'arxius com el de la Corona d'Aragó o la Fundació Mascort, entre altres. També s'ha sustentat en textos de quatre cronistes: Jeroni Pujades, Bernat Josep Llobet, Zamora i Pascual Madoz.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook