Quan Martí Fontclara va llegir l'obra «Adreça desconeguda», escrita per Katherine Kressmann (1903-1996) el 1938, es va sentir impactat per aquesta història d'una amistat profunda entre dos homes -un alemany i un jueu nord-americà- esmicolada pel nazisme. Tant que va decidir animar el seu pare, Constantí Fontclara, veterà integrant del Grup de Teatre Esplais, a dur-la a escena junts sota la direcció de Maria Rosa Oliveras. Serà aquest dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda, a la Sala Municipal de Castelló d'Empúries, dins el cicle «Empori» que ha tingut molt bona acollida i que busca portar de nou la gent al teatre.

El confinament de tres mesos va ajudar molt que els dos actors maduressin i es fessin seus els personatges. «Vam poder estudiar-los per separat i quan ens vam posar a assajar el text junts ja el sabíem, no començàvem de zero, i això ho ha agilitzat molt», comenta Fontclara, que interpreta l'alemany Martin Schulse i el seu pare, el jueu Max Eisenstein, dos amics i socis d'una galeria d'art de San Francisco fins que el primer decideix tornar al seu país i el segon es queda als Estats Units per dur el negoci comú. Durant un temps, ambdós mantenen el vincle a través de les cartes i, a poc a poc, amb l'ascens d'Adolf Hitler, aquestes aniran omplint-se d'horror davant la proximitat de Martin amb els postulats nacional-socialistes. Aquesta relació epistolar és la que permet establir un diàleg fictici dalt de l'escenari.

Una veritable joia

Una veritable joiaAquesta no és la primera vegada que Martí Fontclara puja a l'escenari tot i que diu assumir «el paper de secundari» bàsicament perquè, diu, no tenir el bagatge teatral del seu pare qui ha interpretat nombroses obres amb la companyia, algunes d'elles amb el desaparegut Esteve Ripoll. El fet que els dos actors comparteixin la passió per la temàtica nazi -«hem vist moltes pel·lícules i documentals junts»- també els ha ajudat a donar forma a aquesta història corprenedora: «És una joia i no vaig dubtar que l'havíem de fer».

Per dur-la a escena, la companyia primer ha visionat anteriors muntatges per veure com ho havien resolt. Ells, però, han volgut plantejar un punt de vista diferent. És per això que l'acció passa enmig del pati de butaques mentre que el públic resta a l'altra banda, però molt proper, cosa que potenciarà les emocions. Fontclara espera que suposi una mica «un xoc» i que serveixi per enriquir el muntatge esdevenint una bona experiència, tant per a ells com per als espectadors. Martí Fontclara se sent feliç d'actuar amb el seu pare, de qui ha après molt, i espera que això animi la gent jove del poble a apropar-se a aquest art escènic.