08 de abril de 2021
08.04.2021
L'Empordà

El Museu del Cinema exposa una pintura sobre vidre del segle XVIII precursora del 3D de la qual només n'hi ha 120 al món

Representa una imatge hivernal dels Països Baixos, és d'autor desconegut i ara se n'ha acabat la restauració

08.04.2021 | 17:20
El Museu del Cinema exposa una pintura sobre vidre del segle XVIII precursora del 3D de la qual només n'hi ha 120 al món

El Museu del Cinema de Girona ha incorporat a l'exposició permanent una pintura sobre vidre del segle XVIII precursora del 3D. Representa una imatge hivernal dels Països Baixos i és d'autor desconegut. La tècnica pictòrica amb què es va fer, de la qual les obres en prenen el nom, es coneix com a diafanorama. Superposant diferents vidres –generalment, tres- s'aconseguia recrear una imatge tridimensional. La conservadora del museu, Montse Puigdevall, en destaca la "raresa i singularitat" perquè a tot el món només es conserven 120 diafanorames. El de Girona es pot veure a l'àmbit dedicat al precinema, en concret a la càmera obscura i la caixa òptica, que també s'amplia amb dinou vistes òptiques translúcides que s'han restaurat ara fa poc.

Any rere any, aprofitant l'efemèride–va obrir portes el 8 d'abril del 1988- el Museu del Cinema ha anat modificant l'exposició permanent. Ara, coincidint amb el 23è aniversari, s'ha canviat part de l'àmbit del precinema. En concret, el que es dedica a la càmera obscura i a la caixa d'òptica, i al seu ús al llarg del segle XVIII i primera meitat del XIX.

Aquí, el museu ha incorporat una nova vitrina, titulada 'A la recerca de la tercera dimensió'. La formen una caixa òptica on s'hi pot veure la imatge d'un naufragi, una vista en perspectiva desplegable de la catedral de Notre Dame de París (feta amb paper) i el diafanorama que representa una escena hivernal dels Països Baixos (i on s'hi pot veure gent patinant sobre gel).

El Museu del Cinema el va adquirir fa dos anys i ara, un cop restaurat, s'exposa per primer cop. Forma part d'una tècnica pictòrica que, precisament, es va popularitzar als Països Baixos a partir de mitjans del segle XVIII, i que més enllà de la perspectiva, intentava representar la profunditat i la tridimensionalitat.

Allò que es feia era sobreposar diferents vidres –generalment, tres- que acabaven representant una sola imatge. Al primer vidre, s'hi pintava allò més proper; al segon, el que es veu a mitja distància, a l'últim, l'horitzó. Quan s'il·luminaven per darrere, es veia una imatge amb sensació de profunditat.

Els diafanorames són clars antecedents de la fotografia estereoscòpica, que va començar a fer-se molt popular a mitjans del segle XIX. Potser perquè van durar pocs anys, això explica que actualment només es conservin 120 diafanorames arreu del món (la majoria, al Rijksmuseum d'Amsterdam). I d'aquí, la importància del que ara s'incorpora a l'exposició permanent del Museu del Cinema.

Autor desconegut


Tot i que no se'n coneix l'autor, la imatge que apareix al diafanorama es vincula a l'artista holandès Andries Vermeulen (o al seu taller). "Era un pintor especialitzat amb paisatges hivernals holandesos i patinadors", concreta la conservadora del Museu del Cinema. Es creu que data del 1780 i, a diferència de molts altres –en què la pintura és a l'oli- en aquest cas s'ha fet servir la tècnica del tremp.

Montse Puigdevall destaca la "raresa i singularitat" del diafanorama. També, tenint en compte que és un objecte molt poc present en les col·leccions del precinema. I aquí, la conservadora en posa en valor la tècnica "com a precursora del 3D, intentant aconseguir la tridimensionalitat a través d'una imatge pintada en diferents plans".

A més, Puigdevall també explica que els diafanorames van ser un dels elements que van inspirar Salvador Dalí. El geni empordanès, de fet, va utilitzar aquesta tècnica en diverses obres, com Babaouo (1932) que es conserva al Teatre-Museu de Figueres i que va concebre "com a objecte publicitari" d'una pel·lícula surrealista que no es va arribar a filmar.

Càmera obscura i vistes òptiques


A més de la nova vitrina, l'àmbit del precinema dedicat a la càmera obscura i la caixa d'òptica també compta amb noves incorporacions. Entre d'altres, s'ha recreat una càmera obscura perquè el visitant pugui veure com els artistes del segle XVIII la feien servir per dibuixar les seves obres. En aquest cas, la imatge que s'hi projecta –i que es convida a dibuixar- és la de la façana de la Catedral de Girona.

Per últim, en una altra vitrina s'hi exposen dinou vistes òptiques translúcides de les col·leccions del Museu del Cinema. Totes s'han restaurat recentment. Onze de les vistes formen part de la sèrie 'Viaje óptico por España', publicada el 1846, i l'autor de les quals és el pintor Onofre Alsamora. Aquestes litografies, així com la caixa d'òptica per visualitzar-les, es comercialitzaven per entregues i costaven cinc rals.

Gairebé totes representen llocs emblemàtics de Barcelona (com la Catedral, el Liceu o l'església del Pi). Les altres nou vistes òptiques, probablement d'origen francès, estaven pensades per a espectacles públics. Representen vistes translúcides de ciutats italianes (Florència, Venècia), de diversos indrets de París i d'altres llocs no identificats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook