El públic pot passejar des de dissabte passat per la vida i obra de l'artista Martí Vergoñós (Palafrugell, 1948- Roses, 2017) a través de les dues exposicions instal·lades a Ca l'Anita i a la Ciutadella de Roses que conformen la mostra Retrospectiva 1972-2010. Unides ofereixen un recorregut per la producció pictòrica de Vergoñós al llarg d'aquests quasi 40 anys i a la qual s'afegeix l'edició d'un catàleg, amb escrits de l'historiador de l'art Toni Martínez, de l'artista Marta Vergonyós i de la comissària de l'exposició Mariona Seguranyes, entre d'altres.

Una setantena d'obres del pintor rosinc es podran veure simultàniament fins al 30 de maig a la sala d'exposicions de Ca l'Anita, i fins a l'1 d'agost a la sala d'exposicions de la Ciutadella. «Una exposició que es porta a terme en aquest dos espais és un fet que no s'havia produït fins ara, i que demostra la importància que ha tingut l'obra de Martí Vergoñós», va destacar el regidor de Cultura, Èric Ibáñez, en la presentació que va omplir divendres passat el Teatre de Roses. L'acte va comptar també amb la presència de la dona del pintor, Carme Poyato; l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, i les comissàries de l'exposició, Mariona Seguranyes, Marta Vergonyós i Mar Serinyà.

L'organització d'aquesta retrospectiva respon a «l'amor compartit i comú de l'artista cap al poble i de Roses cap a en Martí: teníem ganes de fer-li aquest homenatge, un acte de retorn. Ell ens va donar molt i l'Ajuntament va acollir amb entusiasme la proposta, que havia de ser com en Martí, poc convencional», va assenyalar l'artista i comissària de la mostra Marta Vergonyós sobre una tasca que va iniciar-se fa tres anys i finalment ara ha vist la llum.[

«Martí Vergoñós va ser un pintor molt fèrtil, va produir uns 4.000 quadres i no hi havia res catalogat. Molta gent diversa tenia obres d'ell, tant amants de l'art com persones que mai hauria tingut un quadre, però darrere de cada obra que hem anat a buscar hi havia la història d'una relació», va remarcar Mar Serinyà, que també ha comissariat la mostra.

L'exposició està dividida en dos parts: El pintor de la llum quotidiana, que es pot veure a la Ciutadella, i Cala Joncols, un refugi, que es pot visitar a Ca l'Anita. Per a l'artista, la captació de la llum a través de la pintura era molt important i aquesta plasmació s'ha portat fins a la Ciutadella, on es poden veure diferents temàtiques: paisatges, pescadors, mercats, bars, escenes de carnaval: «Per a mi era un goig veure com anava avançant; treballava una temàtica fins que la dominava i llavors canviava». A Ca l'Anita «s'ha intentat plasmar el Martí més íntim, la seva relació més íntima amb la pintura utilitzant cala Jòncols com a metàfora perquè cala Jòncols i les cales del cap de Creus eren el seu refugi» ha rememorat la dona de l'artista, Carme Poyato.

Els inicis

La historiadora de l'art Mariona Seguranyes, que ha participat en l'edició del catàleg fent un estudi del context de l'artista dins la pintura empordanesa, va parlar dels orígens del pintor. Nascut en un entorn rural arran de mar, va desenvolupar una relació profunda amb la naturalesa, «s'inicià observant les barques de Calella de Palafrugell i aquest contacte amb els pescadors, amb el mar i la gent del poble, d'alguna manera li va marcar la seva trajectòria». La seva vida canvia i es transforma quan arriba a Roses, es casa l'any1976 i s'instal·la al municipi. «S'enfoca cap al paisatge i seva la gent, les obres que més impacten són les seves escenes del carnaval, les dels mercats: són una explosió de vida. És l'artista del poble, i es palpa aquesta manera de viure l'art i la vida com una sola cosa», afirma Seguranyes. També a través dels colors expressa «uns estats emocionals, fent una reinterpretació interior, expressionista de tot aquest entorn que conforma el paisatge natural i humà».

Martí Vergoñós va ser un pintor singular, amb unes conviccions davant la vida que van marcar no només la seva obra, sinó també les decisions que va prendre respecte al món de l'art. L'acte va cloure amb la projecció d'un documental en el qual es retratava la dimensió humana de l'artista i on es mostrava el seu esperit lliure i el seu caràcter inconformista que el va portar, més enllà de les dinàmiques del mercat, a crear la seva pròpia forma de vida autosuficient i sense intermediaris per esdevenir «un pintor popular».