A Espanya, més de la meitat dels nens i les nenes han patit algun tipus de violència o humiliació a l'escola, segons l'ONG internacional Save The Children. L'any 2017 van ser denunciats a la policia i la Guàrdia Civil uns mil casos d'assetjament escolar, fet que va suposar un increment del 11,6% respecte a l'any anterior. El 90% de les víctimes de maltractament escolar arrosseguen després problemes psicològics o psiquiàtrics com ansietat i depressió (Fundació ANAR). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) sosté que la meitat dels 600.000 adolescents i joves d'entre 14 i 28 anys que cada any se suïciden al món van patir bullying prèviament.

Aquestes demolidores xifres demostren que l'assetjament escolar «no és una cosa de nens sinó un greu problema social». L'orientadora familiar Claudia Bruna acaba de publicar 'Educar contra el acoso' (editat per Alba Editorial), un manual per a pares, mares, fills, filles i docents en el qual ofereix eines per detectar el bullying a casa i resoldre'l a les aules. No és tasca fàcil. El primer pas és identificar-lo.

Si un fill, de manera puntual, molesta al parc a un company o li diu que no vol jugar amb ell, no significa que l'estigui assetjant. Tampoc si té una discussió o li contesta una cosa desagradable. Que un fill preadolescent no vulgui acceptar un company de classe a les xarxes socials tampoc és assetjament.

Sí que és assetjament, no obstant això, quan danya aquesta persona de manera constant física o virtualment. També quan el margina i arracona a l'escola o a l'institut. El mateix que quan l'espanta, l'amenaça, l'obliga a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat, li roba material escolar i l'insulta amb molta freqüència.

Imitar els pares

Qualsevol manual bàsic de paternitat i maternitat adverteix que els nens aprenen per imitació. Els adolescents amb pares fumadors tenen tres vegades més probabilitats d'adquirir aquest hàbit, recorda Bruna, que insisteix que és igual que li diguis mil vegades a un fill que fumar és dolent si et veu a tu encendre un cigarret darrere l'altre.

En aquest cas, no parlem de fumar, però sí de crits. «Pensem que per un parell de crits no passa res. Però els efectes negatius en l'àmbit psicològic estan comprovats», destaca l'autora. Bruna esmenta un dels manuals bàsics de pares i mares, Besa'm molt, en el qual el pediatre Carlos González alerta que les criatures que reben bufetades aprenen que els conflictes es resolen a cops i que els forts s'imposen sempre als febles.

Cridem molt a casa i no ens n'adonem? Educar contra l'assetjament recull un estudi universitari als Estats Units en el qual es van entrevistar mil famílies heterosexuals amb fills de 14 anys. El 45% de les mares i el 42% dels pares van admetre haver cridat i en algun cas insultat els seus descendents.

Contra l'autoritat

«Molts pares van créixer sota un model autoritari i ara es rebel·len fent tot el contrari», explica Bruna. Accedir fàcilment als desitjos de fills i filles, deixar-los moltíssima llibertat, no establir límits i acabar fent el que ells volen són les característiques fonamentals del model permissiu, que genera nens i nenes amos de la casa: individualistes i hedonistes, molt poc obedients, amb baixa autoestima i incapaços d'acceptar la frustració. Bruna aconsella a pares i mares que quan entrin a casa després de la jornada laboral es treguin la motxilla de preocupacions i estiguin presents i disponibles per als seus fills. Ull amb el mòbil, aquest lladre de presència.

Ordres, d'una en una

L'experta aposta pel model assertiu: sigues flexible i congruent, dona ordres d'una en una i no de deu en deu, explica per avançat la conducta que esperes del teu fill, formula límits en positiu, fuig de frases com «no deixis els deures per a última hora» i aposta per «fes les tasques primer i així després jugues».

Sentir-se bé amb un mateix, respectar-se i respectar els altres és una cosa bàsica perquè el teu fill no es converteixi ni en assetjador ni en víctima. Una de les receptes fonamentals per aconseguir-ho és fugir de les etiquetes. Bruna fa una crida als pares per conèixer el mètode del bolígraf verd, de l'autora Tatiana Ivanko: marcar els encerts dels fills en verd en lloc de remarcar els seus errors en vermell.

«Valora l'esforç, no el resultat», demana Bruna després de posar l'accent en el fet que si el nen de la casa escriu vint paraules bé i una de malament cal aplaudir-lo i molt. L'experta recomana també el sistema del professor Fernando Alberca (Tots els nens poden ser Einstein: un mètode eficaç per a motivar la intel·ligència, de l'editorial Almuzara): proposa al teu fill o filla anomenar els seus punts forts. Si n'esmenta més de cinc, la seva autoestima és elevada.

Hi ha nens i nenes que són testimonis de l'assetjament a l'escola o fora d'ella, i a més animen i ovacionen l'assetjador. N'hi ha d'altres que ho veuen i no fan res perquè pensen que no és assumpte seu. Els dos perfils són igual de perillosos. Els pares i les mares han de convertir els seus fills en els millors testimonis de l'assetjament, superherois amb el poder de veure i denunciar aquest fet davant de pares i professors. «No és xivar, és una denúncia responsable per fer visible l'invisible», conclou l'autora del llibre Educar contra el acoso.