El món associatiu de Figueres acaba de perdre un dels seus personatges singulars, el col·leccionista i músic Juli Pérez Isern, qui ha mort a 80 anys en no poder superar un important entrebanc de salut. Casat amb Maria Dolors López Navarro, tenia dues filles. La cerimònia de comiat té lloc, aquest diumenge 14 de març, a les 9 del matí, al Tanatori de la Funerària Vicens.

Juli Pérez, nascut al carrer de la Jonquera, va formar part de diverses entitats de la ciutat, arribant a dirigir la banda de música del Casino Menestral Figuerenc. Va formar part durant anys de l'Associació Filatèlica i Numismàtica de la mateixa entitat, amb la qual va dissenyar nombrosos mata-segells commemoratius per a les Fires de la santa Creu. Juli va formar part de la junta directiva del Menestral. A més va ser membre destacat dels Manaies i va tenir diversos contactes amb Salvador Dalí per temes diversos. Col·leccionista afamat i hàbil restaurador de mobles, també era un conversador carregat d'anècdotes vitals, la més destacada de les quals va ser haver conegut personalment a l'actriu Elisabet Taylor, amb la qual va treballar en la seva joventut.

Recordant l'estiu de 1959

Entre lextens currículum de Liz Taylor hi ha una pel·lícula especialment recordada a casa nostra, Suddenly last summer, traduïda a l'espanyol com a De repente, el último verano, que va ser rodada en part a la Costa Brava, l'estiu de 1959. En aquest film, Taylor compartia protagonisme amb Montgomery Clift i Katherine Hepburn, però només Liz va venir a treballar a terres empordaneses. Dirigida per Joseph L. Mankiewicz, la pel·lícula va fer servir diversos escenaris de Begur, s'Agaró, Pals i Sant Antoni de Calonge.

Liz Taylor envoltada de membres del rodatge. Juli és el de la camisa de quadres. JOSEP CARRERAS

En ella hi van intervenir nombrosos extres autòctons, entre ells el figuerenc Juli Pérez, que aleshores tot just vorejava els 18 anys. "Amb d'altres amics de Figueres, participàvem en un camp d'estiu a Calella. Ens van proposar prendre part del rodatge, cobrant, i no m'ho vaig pensar dos cops. Ens hi vam apuntar en Joan Izquierdo i jo. Durant tres dies no vam fer res. El cap de setmana, al tornar a Figueres, vaig demanar uns dies de festa a l'empresa Siqués, on jo treballava d'aprenent. En Joan no va tornar al rodatge, però jo sí", recordava el 2011 quan va morir Taylor.

Juli Pérez va formar part d'una colla de joves que simulaven ser trinxeraires i que perseguien, carrer amunt, al doble de Clift. Juli en té molt bons records: "Encara ara veig aquells dos bidons de petroli plens de gel i de begudes, totes elles a la nostra disposició i el càtering de menjar, hi havia de tot. L'equip de rodatge era molt amable amb nosaltres i Liz Taylor es portava molt bé amb la gent que l'envoltava. Jo vaig comprar una postal amb una foto seva a can Montserrat i me la va firmar".

La censura de l'època va impedir que el film es projectés a Espanya durant dècades. "De fet, la primera vegada que la vam poder veure a casa va ser, a principis dels vuitanta, per La 2 de TVE", recordava un Juli que va quedar sorprès a l'adonar-se que sortia en diverses escenes de la pel·lícula. Amb el temps va anar guardant tot tipus de records sobre Liz Taylor i va tenir una sorpresa quan es va veure retratat en el llibre La Costa Brava, un plató de cinema, de Lluís Molinas. En una fira retrospectiva va localitzar les fotos del rodatge, fetes per Josep Carreras, on ell apareix en diverses escenes. "Era guapa, molt guapa", assegurava Pérez.