El cadaquesenc Frederic Trèmols Borrell (1831-1900) era catedràtic de Farmàcia química inorgànica de la Universitat de Barcelona quan fou designat per la Diputació de Barcelona, el 1880, per viatjar pel centre i la costa est dels Estats Units i trobar una sortida a la catàstrofe que la fil·loxera causava a les vinyes europees. L'«epopeia» de Trèmols, que ajudà a posar les bases científiques per revifar el sector, havia quedat del tot oblidada, com el mateix personatge, fins que el doctor en Ciències Físiques, el figuerenc Marià Baig l'ha recuperat amb un article als darrers Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

El vapor Méndez Núñez, de la companyia d'Antonio López, en el qual s'embarcà Trèmols el 4 de gener de 1880.

Marià Baig confessa haver-se sentit fascinat per Trèmols tot i que lamenta que, com tants científics a casa nostra, ni se'l conegui ara. En el seu temps fou reconegut internacionalment i, sobretot, per la seva vocació per la botànica que el van convertir en un expert de la flora de casa nostra i en un excursionista infatigable. Aquest esperit és amb el que va emprendre el viatge, l'objectiu del qual era «estudiar les varietats de vinyes salvatges americanes, resistents a l'insecte, la manera de cultivar-les, els vins que es produïen i portar a Barcelona llavors per poder cultivar-les a la Granja Experimental de la Diputació». El viatge va durar cinc mesos i el van dur de Barcelona a l'Havana en el vapor Méndez Núñez i de l'Havana a Nova Orleans amb el vapor americà S.S.Morgan. És en aquesta ciutat on inicia l'ambiciosa recerca que, segons Baig, va haver de moderar a causa de la duresa insospitada del clima i els costos. Anar a la costa est no va ser casual, comenta, ja que «les vinyes de l'oest eren de la varietat europea portada pels franciscans durant la colonització al segle XVI».

El vapor SS Morgan de Southern Steamship Company en el qual Trèmols va anar de l'Havana a Nova Orleans.

Trèmols va estudiar la vinya «salvatge, endèmica, que no havia estat cultivada i creixia als marges, i va determinar quines eren les varietats que no eren atacades per la fil·loxera, les que eren resistents i les vulnerables». «Aleshores allà començaven a fer vi, però estava a les beceroles», diu Baig qui ha resseguit el viatge gràcies a les cartes que enviava Trèmols a la Diputació de Barcelona.

El viatge del cadaquesenc Frederic Trèmols va ser tota una aventura, una epopeia per la seva època.

El cadaquesenc va seguir en ruta per Sant Louis, Niàgara, Washington i Nova York fins a tornar a casa amb les llavors. D'altres les van enviar col·laboradors. Baig explica que a la Granja «cultivaren les llavors», però també se'n van oferir gratuïtament a empreses, alguna figuerenca, «amb la condició que Trèmols i altres poguessin» estudiar-les. D'aquí van sortir centres de producció de planter de vinya americana per subministrar a qui transformava les antigues vinyes mortes. Ho van fer amb plançons americans empeltats per les varietats europees. «Així es va restituir tota la vinya desapareguda». Marià Baig ja està escrivint sobre aquest retorn i de tota l'evolució de l'estudi de Trèmols i espera publicar-la a curt termini.