Hi ha monuments que són símbols d'algunes grans ciutats: l'Arc de Triomf i Notre-Dame, a París; el Vaticà, a Roma, o Montjuïc, a Barcelona. Són espais tots aquests amb una gran força històrica, visitats per milers de persones any rere any, ja que els connecta amb el llegat dels seus ancestres. Les pintures d'Aida Mauri (1991) sobre aquests escenaris tenen un deix decadent i nostàlgic, quelcom romàntic. Ara, totes elles es podran contemplar, des d'aquest divendres i fins al 20 de març, a la galeria El Claustre de Figueres.

Aida Mauri va néixer a Moià (el Moianès). L'artista explica que de petita ja mostrava una gran afició per la pintura, i animada per la seva família va començar a participar en concursos juvenils. Davant la bona acollida que van tenir les seves creacions, Mauri va començar a participar en alguns concursos per a adults de pintura ràpida i pintura seca i ho va fer amb gran èxit. De fet, no ha deixat de fer-ho i, sense anar més lluny, aquest estiu passat va rebre el premi especial de l'Ajuntament de Tossa de Mar dins el 64è premi internacional de pintura ràpida.

Gran profunditat

Gran profunditatLes obres d'Aida Mauri, que va compaginar la pintura amb els estudis en Enginyeria Civil de camins, canals i ports a la Universitat Politècnica de Catalunya, es caracteritzen per unes perspectives molt marcades, amb gran profunditat, que juguen amb una gamma de colors monocromàtics. De fet, el seu estil és molt característic i ha sabut fer-se un lloc. La seva proposta combina les ombres, la sinuositat de les formes. L'encert dels espais seleccionats permeten a l'espectador perdre-s'hi, deixar-hi vagar la mirada. La presència de la figura humana en ells és puntual, com una ombra més que s'hi perd.