El projecte Encara hi ha algú al bosc, vinculat a la guerra de Bòsnia, arriba a Figueres amb una obra de teatre, un documental i una instal·lació fotogràfica sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills i les filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys.

El projecte ens remet a uns fets que van passar al cor d'Europa, a dues hores d'avió de Barcelona. Aquí? gaudíem de l'eufòria olímpica. A Sarajevo l'havien viscuda uns anys abans. De sobte, la TV ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El treball realitzat a partir d'aquesta realitat ha estat impulsat per Cultura i Conflicte després d'un minuciós treball de recerca periodística i de creació escènica entre 2018 i 2020. Se'ns presenta com la recreació d'aquells fets a través de la ficció per part d'autors que ho van viure amb ulls d'infant, però que arrosseguen la història dels pares, fent propera una barbàrie i un territori complex que sovint s'ha descrit amb una mirada plena de prejudicis.

El novembre de 2020 va fer 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra que va esclatar el 6 d'abril del 1992, i on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Els focus i les càmeres ja no hi són. Però no ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d'aquelles violacions i junts han creat l'Associació Nens Oblidats de la Guerra.

Després d'estrenar-se a Temporada Alta i passar pel Teatre Nacional de Catalunya, el projecte comença la seva gira per Catalunya passant per Figueres des del 23 al 28 de febrer.

La proposta teatral, escrita per Anna Maria Ricart i dirigida per Joan Arqué, es podrà veure el divendres 26 de febrer al Teatre Municipal el Jardí en una doble funció: una sessió matinal, a les deu del matí, per als instituts de la ciutat, i una altra, a les vuit del vespre, per al públic general. «Ambdues funcions inclouen un col·loqui post-funció amb la companyia i l'equip de Cultura i Conflicte, ha explicat una de les seves responsables», la periodista Teresa Turiera.

Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Magda Puig, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Erol Ileri donen veu, a partir de testimonis reals, a les dones supervivents d'aquest conflicte bèl·lic i als fills de les dones violades. Les entrades per a la funció del vespre es poden aconseguir al web www.figueresaescena.cat i a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí.

Exposició sobre el projecte

Exposició sobre el projecte

L'exposició es va inaugurar als Caputxins dimarts passat

L'Auditori Caputxins acull des de dimarts i fins a diumenge una instal·lació fotogràfica, amb fotografies d'Oriol Casanovas, que parteix de dues realitats generacionals de la guerra de Bòsnia: la de les dones supervivents de tortures i violacions, en molts casos després de veure com assassinaven els homes de la seva família; i la dels fills i filles nascuts d'aquests embarassos forçats, bona part dels quals van ser abandonats o donats en adopció. Els anomenats «nens invisibles» són avui homes i dones joves, amb ganes de mirar al futur i de fer saber a les seves mares biològiques que les estimen per sobre de qualsevol circumstància.

El plantejament de l'espai expositiu inclou no només les imatges d'aquests protagonistes, sinó que convida el visitant a fer reviure elements de la seva vida quotidiana durant i després de la guerra. L'entrada a l'exposició és gratuïta i es pot visitar de dimarts a divendres, de les onze a les dues i de les quatre a les vuit i dissabte i diumenge de les onze del matí a les set de la tarda.

Documenten en primera persona els fets de la barbàrie

Documenten en primera persona els fets de la barbàrieLejla Damon, que ara té 26 anys, va néixer el dia de Nadal en ple bombardeig de Sarajevo. A la seva mare l’havien violat i, des del llit de l’hospital, va demanar que li prenguessin de les mans la nena o l’escanyaria. La Lejla va acabar sent adoptada per dos periodistes britànics que en aquell moment eren allà cobrint la guerra de Bòsnia. Ha crescut a Londres i, quan va fer 18 anys, els seus pares adoptius li van mostrar les imatges que havien gravat de la seva mare biològica a l’hospital i que també surten al documental que forma part del projecte Encara hi ha algú al bosc. Els instituts de la ciutat, a banda de l’espectacle teatral, veuran aquest documental, emès pel programa «Sense Ficció» de TV3. El treball serà material de debat per a diferents sessions de sensibilització de l’equip de Cultura i Conflicte amb centres d’educació secundària de Figueres. L’obra arribarà a 285 alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de diferents centres. També es faran xerrades en altres instituts que no hagin vist l’espectacle sobre temes relacionats amb la memòria històrica