16 de febrer de 2021
16.02.2021
L'Empordà
Castelló d'Empúries

La biblioteca Ramon Bordas Estragués fa passes per ser un espai més inclusiu

S'ha millorat la senyalització, s'han inclòs textos en braille i s'ha instal·lat un encaminament podotàctil

15.02.2021 | 19:36
Recentment s'ha instal·lat un encaminament podotàctil

L'any 2019, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona va engegar un estudi entre vint biblioteques gironines per determinar el seu grau d'accessibilitat i com millorar-lo. La biblioteca Ramon Bordas Estragués de Castelló d'Empúries va ser una d'elles. Arran d'això, darrerament, s'hi han dut a terme una sèrie de canvis substancials perquè el centre, inaugurat el 2006, esdevingui una biblioteca més inclusiva.

Fins ara, la biblioteca de Castelló només disposava dels lavabos adaptats per a persones amb deficiències visuals i ara, com explica la directora Roser Julià, «s'ha millorat la senyalització que també inclou els panells en braille» i un encaminament podotàctil. Malgrat aquests avenços, encara quedarà algun detall com adaptar el taulell per a persones en cadires de rodes que, segons la directora, es farà al llarg d'aquest any.

Nova moqueta a la sala infantil

Allò que també s'ha canviat és la moqueta de la sala infantil després de catorze anys sense fer-ho, els mateixos que fa que la biblioteca funciona en aquest espai. La tria de moqueta, malgrat les dificultats que dona a l'hora de netejar, s'adapta bé a les necessitats de reduir el soroll. Julià reconeix que aquest equipament compleix amb la normativa del Mapa de Lectura Pública, ja que disposen de 820 m2 útils i són cinc persones en plantilla. Tot i que és un centre «relativament nou», s'han anat fent millores, com ara el canvi d'il·luminació, fa dos anys, per leds «per fomentar l'estalvi energètic». Quan Julià compara aquesta situació amb l'anterior espai que ocupava el servei –un passadís de l'Ajuntament, a tocar la Sala Gòtica– li dona un gran valor. «El canvi va ser important», reconeix tot recordant que aleshores Castelló no estava inclosa dins el Mapa de Lectura Pública i que l'espai tan sols era una sala de lectura oberta el 1997. El que va permetre fer el salt va ser el fort increment d'habitants del municipi.




La sala infantil de la biblioteca amb la moqueta nova. Foto: Biblioteca de Castelló.


Els serveis que ofereix la biblioteca s'han consolidat plenament en tots aquests anys, esdevenint un equipament essencial per als usuaris. «Les biblioteques són molt apreciades per la gent», assegura Julià, quelcom que han pogut copsar intensament durant la pandèmia. «Tots els usuaris ens han dit que ens han trobat molt a faltar, ha estat el principal comentari», assegura. Per una banda, com a totes les biblioteques, els visitants presencials han caigut en picat, però s'han disparat les demandes en línia. L'any passat, el centre va restar obert 195 dies. Durant aquest temps, l'equipament va ser capaç d'atraure fins a 12.678 usuaris presencials prestant 10.114 documents. Les visites en línia des de les xarxes socials i el web, però, van ser molt destacades amb 37.795.

Tot plegat, doncs, fa que la directora, Roser Julià, no pugui ser del tot pessimista malgrat que lamenta «que no ens deixin tenir prou visibilitat, ja que no ens permeten fer cap activitat cultural presencial» quan s'ha demostrat que són un espai segur i un servei necessari. Ella creu que ratlla un punt l'absurd no deixar fer ni un club de lectura amb quinze persones, amb totes les mesures de seguretat i higiene, però sí que es pot anar al teatre o al cinema. També recorda que no és el mateix una biblioteca en una gran ciutat que una en un municipi petit on, potser, és l'únic equipament cultural accessible.

La situació, doncs, els ha obligat a impulsar «alternatives perquè som un servei bàsic i no podem parar». Concretament han fet, i segueixen fent, propostes virtuals, com és el cas dels clubs o les hores del conte, i, també, han pogut fer-ne alguna de presencial a l'estiu aprofitant els patis i espais grans de què disposen. «Hi ha usuaris que no els agrada el virtual perquè els costa més i no és el mateix connectar-se que veure's cara a cara», assegura qui afegeix que, quan els ho permetin, tornaran a recuperar-los. Dins aquesta línia, s'ha generat un manifest a les xarxes per reclamar que els professionals de les biblioteques puguin exercir «de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial». Més de dues mil persones i entitats ja l'han signat.

Hores del conte a les escoles

Roser Julià comenta que també juguen amb altres formats com ara portar les Hores del Conte a les escoles. «Ens sap greu no poder-les oferir a la biblioteca i per això hem optat per aquesta via», comenta. En aquest sentit, els narradors orals, també molt tocats per l'aturada, aniran als centres –les tres escoles s'hi han sumat–, s'instal·laran als patis i per allà aniran passant grups d'alumnes. Allò que no han pogut recuperar són les sessions TIC per alfabetització digital, tan important ara, però Julià assegura que les recuperaran tan aviat com puguin.

El que sí que van poder fer fa pocs dies és reconèixer els lectors més actius del 2020. «Els vam fer un obsequi en un any tan complicat i els va fer molta il·lusió», rememora Julià. Tots van rebre llibres com a premi a la constància i fidelitat. Com reconeix la directora, són els usuaris els que donen vida i sentit a la biblioteca. De fet, ells també són generadors d'idees que després veuen la llum. És el cas de l'exposició de Manel Puig que llueix aquests dies a la façana.

Els Super lectors van ser reconeguts i premiats per la biblioteca. Foto: Biblioteca de Castelló.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook