Quan Gemma Romero Goday (Barcelona, 1953) va rebre la trucada del poeta Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) per proposar-li il·lustrar el seu poemari «I en qui, l'ofec?» (Llibres del Segle), la creadora va sentir com si els astres s'alineessin. Feia un temps que la lectura de haikus la tenia seduïda i que li voltava pel cap fer-ne alguna cosa. Tot plegat, doncs, es va cuinar durant el temps de confinament i el resultat és una delicada combinació de dues mirades, alhora sensibles i punyents.

Una part dels poemes de Costa-Pau ja havien estat publicats el 2009 quan va rebre el premi Joan Teixidor de haikus en línia. Aquest nou llibre és una edició revisada i ampliada. Les seves creacions, amb moltes referències a la natura, van ser el puntal en el qual Romero es va agafar per iniciar aquest viatge creatiu. «Tot això em va fer sentir còmode per fer-ne una interpretació», comenta. Va haver-hi moments de dubte, de reflexió, fins a connectar amb el que les paraules del poeta li feien sentir. Un pas necessari «per expressar» amb el seu propi llenguatge fent ús del collage, la tinta xinesa i el paper.

Per a Gemma Romero l'experiència va ser altament positiva. Viure-la durant el confinament, li va aportar un al·licient per seguir creant en el seu taller de Portbou. «Va ser molt gratificant i agradable de fer», assegura aquesta artista que ha pogut viure de la pintura. Iniciada en el figuratiu, va anar fent camí fins a descobrir l'aquarel·la i les mil possibilitats del paper que la van allunyar definitivament de l'oli. «És un camí de vida, t'alliberes més de la tècnica per deixar-te anar i surt alguna cosa més personal». Com aquests vint-i-sis dibuixos de petit format. Una de les idees que hi havia sobre la taula era aprofitar les presentacions del llibre per exposar l'obra de Romero. La pandèmia ho ha posposat.

Romero va tornar a Portbou el 1993 després d'un parèntesi viscut a Barcelona. Afirma no sentir la soledat del lloc, fins i tot, diu, necessitar-la. Per a ella, el més important és «sentir-me bé en el moment i en el lloc que estic».