El regal insòlit de tot un país al gran poeta Carles Riba

El llibre «Una casa a Cadaqués» és la crònica dels homenatges que li van retre pels seus seixanta anys

CRISTINA VILÀ BARTIS

01·02·21 | 17:38

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Carles Riba i Clementina Arderiu el dia de l'entrega de la nova casa JERONI DE MORAGAS

Jaume Medina és un gran coneixedor de Carles Riba. L'any 1989 va publicar una extensa biografia després d'accedir a l'arxiu del poeta, aleshores dipositat a casa d'Eulàlia Riba. Entre la documentació que va consultar, i que va quedar inèdita, hi havia la referent a l'homenatge que van fer «les forces vives del país» a Riba pels seus seixanta anys i que va consistir en un regal sorprenent, per a ell i la seva dona, Clementina Arderiu: una petita casa al carrer de l'Amargura de Cadaqués. Els detalls els explica Medina al llibre Una casa a Cadaqués (Cal·lígraf).

El poeta es va sentir molt honorat amb el gest. Així ho confirma en una carta al seu fill Oriol el 30 de juliol de 1953, uns dies abans de rebre les claus. Amb ell hi havia prop d'un centenar de persones com Manent, Triadú, Garcés, Romero, Pla, Sagarra i Foix. Riba deia: «Un se sent pagat de tota una vida de treball i de lluita, almenys per un gran afecte col·lectiu». Com es desprèn dels documents, va ser Rosa Leveroni, exalumna de Riba, qui va impulsar la recollida de diners, casa per casa, de persones significades, quelcom que Riba va qualificar «d'acte d'amor i d'afirmació».

Jaume Medina incideix que va ser un homenatge insòlit que s'entén per qui era Riba i què representava. «Que als seixanta anys tot un país t'homenatgi és una cosa extraordinària, s'explica per l'època». Però per què una casa i a Cadaqués? L'autor rememora que en una visita al poble, Riba va comentar a Leveroni que seria un bon lloc on ser enterrat. «Ell va néixer en un barri vora mar», justifica. «Riba va fer molt per ser el que va ser: la persona representativa del país. Ho va fer ell juntament amb els que es van quedar a Barcelona mentre era a l'exili». Quan el poeta torna, «les poques persones que van assumir la responsabilitat de lluitar per la consecució dels drets del país, el van posar com a persona representativa». Per Medina, Riba és «l'autèntic poeta nacional» i està convençut que va merèixer el gest profund d'amistat i agraïment perquè «va treballar a consciència, en circumstàncies adverses i no va ser un intel·lectual qualsevol, va anar molt a fons en l'essència de la seva pròpia nació o realitat».