Fomentar l'autoestima i l'empoderament femení utilitzant la fotografia com a eina terapèutica és el que proposa l'artista Lluís Carballo de Garrigàs. Ha iniciat un projecte social a partir del qual, a través del retrat psicològic, pretén donar veu a la dona sensual, femenina i poderosa. L'objectiu és fer una trentena de retrats a dones que manifestin aquests tres conceptes al mateix temps. «Faig una foto diferent per a cada persona, intento conèixer-la i dissenyar un set, un attrezzo i un conjunt de colors que la representi sempre per potenciar aquestes qualitats», explica l'artista.
«L'objectiu final és fer fotos on les dones normals, no les models, se sentin representades i s'inspirin que poden portar aquests tres conceptes a la seva vida». Carballo ja ha iniciat les primeres fotografies a dones que han perdut la por a mostrar-se tal com són: «Tot i que de vegades el resultat els sorprèn i no s'accepten al principi, encara que ja s'hi senten representades quan passa un temps». Ara fa una crida per trobar models d'entre 50 i 70 anys, perquè sigui un projecte socialment representatiu.
Repte fotogràfic
La idea d'aquest projecte sorgeix com un repte fotogràfic on explorar la tècnica al mateix temps que l'artista volia enforcar-se en una temàtica social: «M'agrada copsar aspectes de les persones que elles mateixes no es veuen, retratar el que jo vull significar de cadascú i m'he centrat en les dones».
Aquest projecte s'ha anat difonent de boca a orella amb bons resultats: «Tenim una imatge de nosaltres mateixos que la fotografia ens pot ajudar a superar. En aquest sentit proposo un exercici de fotografia terapèutica». Carballo és llicenciat en Psicologia i vol posar els seus coneixements al servei de la fotografia. Als 13 anys va llegir el seu primer llibre de psicologia i ha exercit la professió durant 30 anys: L'art com a teràpia és una tècnica que l'artista Lluís Carballo ha viscut en primera persona de forma positiva. En els darrers anys, a causa d'una malaltia degenerativa, s'ha abocat de ple en el món de la fotografia. Té un especial interès pels retrats i en aquest camp ja ha realitzat diferents exposicions i reportatges. «Sempre que a causa de la malaltia entro en depressió, em refugio en la fotografia, em salva». Els darrers anys ha fet diverses exposicions sobre viatges i també dedicades al món del retrat, perquè és una tècnica que li permet captar l'ànima i l'essència de les persones
Lluís Carballo conviu amb la síndrome de cames inquietes, un trastorn d'origen neurològic i degeneratiu. És freqüent i crònic, entre la població. Això li provoca problemes de concentració, per treballar i problemes físics. Les seves dues passions eren llegir i la muntanya, «però ja no em podia cansar i tampoc no podia llegir per falta de concentració». A partir d'aquí, es va abocar a la fotografia: «Vaig comprar una càmera i d'això ja fa uns quinze anys. Abans no m'agradava la fotografia i ara em faig autoretrats».
De la seva experiència vol que es beneficiïn altres persones: «Quan fotografio una persona i no s'hi veu bé, de vegades li faig veure que té una autoestima baixa i li recomano que miri la fotografia cada dia».
Un cop hagi realitzat una trentena de retrats, vol plasmar el resultat en una exposició que començaria a caminar al centre cívic Creu de la Mà de Figueres, on ja ha mostrat el seu treball anteriorment, i després es veuria al seu municipi d'adopció, Garrigàs, i als pobles dels voltants.
L'exposició portarà per títol Dona femenina, sensual i poderosa «perquè ho pot ser qualsevol dona, tot depèn de la imatge amb què es percebi a ella mateixa».
El seu treball i part d'aquest projecte es pot consultar al web: www.ja.cat/lluiscfoto.
