19 de gener de 2021
19.01.2021
L'Empordà

Joan Marmaneu: «Ha estat preciós estar envoltat de gent que admires fa tants anys»

L'actor figuerenc ha fet un gran salt en la seva trajectòria professional amb l'obra «L'Hèroe», al Teatre Nacional de Catalunya

18.01.2021 | 19:03
Joan Marmaneu interpreta l'Andreuet, el germà del personatge principal

Actor. El figuerenc Joan Marmaneu, de 26 anys, ha actuat al TNC amb «L'Hèroe», ambientada al temps de la pèrdua de les colònies com Cuba o Filipines. Retrata el retorn d'un jove català convertit en un heroi militar de l'imperialisme espanyol tot i haver perdut les terres, incapaç de superar els fantasmes que el persegueixen.

L'Hèroe, de Santiago Rusiñol, ha obert la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb un repartiment d'artistes catalans de primera línia, de diverses generacions, entre ells l'empordanès Joan Marmaneu. Després de cursar els seus estudis a Figueres i formar part de l'Aula de Teatre, l'actor ha fet un gran salt en la seva trajectòria professional. Fins al 10 de gener, el públic l'ha pogut veure en aquesta primera producció que es va estrenar mesos després del que estava previst, a conseqüència de la pandèmia. L'obra fa un retrat del fracàs militar espanyol, a finals de segle XIX. Amb direcció de Lurdes Barba i dramatúrgia d'Albert Arribas, l'interpreta: Rosa Renom, Manel Barceló, Javier Beltrán, Miquel Malirach, i el mateix Joan Marmaneu entre d'altres.

 

Actuar al Teatre Nacional de Catalunya, amb un clàssic com L'Hèroe... Com defineix aquesta experiència?

Jo estava treballant en una botiga quan vaig fer el càsting i em van agafar. Al TNC hi havia treballat d'acomodador durant uns quatre anys i ja quan estava a Figueres havia anat a veure teatre amb l'institut o amb el col·legi a aquell edifici tan gran, per mi era com una mena de somni que tens d'arribar a actuar allà. Com a experiència, ha estat la cosa més gratificant i preciosa que m'ha passat mai: per l'oportunitat, perquè estàs en un lloc molt gran i perquè estàs envoltat de gent professional que fa molts anys i anys que admires. Realment he après molt, han tingut molta cura amb mi, m'han agafat de la mà i m'han portat i ha estat una experiència molt bonica.

Com ha abordat el seu personatge? Ha tingut alguna dificultat?

El meu era un personatge secundari, el germà del protagonista, l'Andreuet, però sí que tenia un recorregut i un arc emocional maco, amb escenes potents en què li passaven coses. Estava contrariat amb el seu germà i amb aquesta vinguda d'ell de la guerra que arriba i comença a rebentar-ho tot. Era molt maco perquè tenia també un pes important dins de l'obra. Més que pel personatge, per mi la dificultat més gran ha estat arribar a treballar de la manera que la sala et demana. Jo estava acostumat a fer coses més petites, més pròximes al públic, que potser demanaven una interpretació més naturalista. En canvi, com que és un text clàssic s'assimila al que passa amb Shakespeare, són com grans paraules, i per tant has de buscar la veritat en aquelles paraules i amb aquell espai que és enorme. La dificultat ha estat, doncs, fer un text clàssic en un escenari molt gran on realment el públic està molt lluny de tu.

Una heroïcitat estrenar una obra com aquesta en temps de pandèmia.

Sí, hem tingut menys públic i la sala ha estat més freda per les distàncies que s'han generat amb pandèmia. El públic amb mascareta i l'aforament limitat a la meitat fa que no t'arribi cap mena de reacció, trobàvem a faltar la tos i els caramels.

Com ha estat la relació amb els companys d'escena?

Fer escenes amb la Rosa Renom i en Manel Barceló, que eren els meus pares a la ficció, ha estat per mi un regalàs, són una classe d'actor i actriu que els mires i ja et donen tot.

Fer aquesta li obrirà portes?

Ha estat un pas important perquè estàs amb actors i actrius que fa molt temps que es dediquen a això, et ve a veure més públic que a una sala alternativa o un teatre petit. Si portarà feina o no, ara mateix no ho vull pensar.

Anteriorment havia actuat amb la companyia La Llarga.

Amb la companyia La Llarga vaig fer l'obra Bruels, que també la vam venir a fer a Figueres. Vam guanyar el premi Adrià Gual, que és el premi que dona l'Institut del Teatre i gràcies a això vam poder estar al Teatre Lliure, dins el Festival Grec, i després vam estar a la sala Becket, i a Girona. Aquest el considero el meu primer treball professional.

Fins llavors quina havia estat la seva trajectòria?

Vaig estudiar el batxillerat d´arts escèniques a Figueres i vaig formar part de l'Aula de Teatre. Després vaig fer les proves d'accés a l'Institut del Teatre i vaig anar a viure a Barcelona, als 18 anys. En l'apartat audiovisual he fet sobretot personatges seqüencials. He participat en Ohmygoig, una sèrie que s'emet per Barcelona Televisió i YouTube. El febrer o març rodarem nova temporada, si la pandèmia ho permet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook