«Ese famoso abismo», un viatge per l'univers literari d'Enrique Vila-Matas

El llibre, editat per WunderKammer, pren forma d'entrevista amb la periodista Anna María Iglesia

CRISTINA VILÀ BARTIS

11·01·21 | 18:17

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Vist ara, des de la distància que dona el pas del temps, Anna Maria Iglesia valora l'elaboració d'«Ese famoso abismo» com «un luxe», segurament tant per a ella com per al mateix Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948). El llibre va prendre forma durant el confinament i els va donar «una ocupació que els aïllava del que succeïa». Ese famoso abismo, publicat per WunderKammer dins la col·lecció Áurea, és molt més que una conversa entre Iglesia, periodista cultural, i un dels escriptors més ben considerats de la literatura espanyola. És un viatge pel seu univers, un llibre ple de cites que, per l'editora Elisabet Riera, «obre camins cap a altres llibres i autors» i ens aboca cap el que hauria de ser «la manera de llegir literatura».

Per «construir» «Ese famoso abismo» es van seguir les regles que va imposar el protagonista, perquè el que volia Iglesia és «que ell sentís aquest llibre com seu». D'entrada, calia superar la distància i trobar-se en el punt just perquè tot fluís entre els dos, «veure com volíem pensar el llibre», quins temes abordar. A banda de llargues converses telefòniques, la comunicació principal va ser per correu electrònic: «Ell se sentia millor escrivint-me». Al llarg de tres mesos, doncs, cada dia, a excepció dels caps de setmana, s'intercanviaven dos o tres missatges escrits. Així fins a concloure'l.

Una concepció lúdica de la literatura

Una concepció lúdica de la literatura«L'obra de Vila-Matas beu de la literatura i per a qui anhela saber és una font inesgotable», diu Iglesia. Quan ella el va començar a llegir va trobar-hi «quelcom que no s'assemblava a res del que es feia, una veu particular, una concepció lúdica de la literatura, contra el realisme i el compromís social, unes reflexions teòriques interessants, una barreja de narració i assaig i un diàleg amb l'art i amb les literatures argentina i mexicana molt fructífer». Iglesia remarca que la conversa amb ell, que ha donat peu a «Ese famoso abismo», «no té voluntat biogràfica», malgrat incloure anècdotes personals, sinó que el lector s'endinsa en el «seu món intel·lectual i literari per ajudar a entendre d'on venen i com dialoguen les seves obres, d'on neixen certes preocupacions o obsessions». I és que per Vila-Matas escriure ho és tot, malgrat que «no s'oblida de viure». «Escriure, per ell, és enfrontar-se a l'abisme, fer un pas més enllà, és sempre córrer riscos, sempre temptar al fracàs, temptejar noves maneres d'escriure».

Paral·lelament a «Ese famoso abismo», WunderKammer reedita el llibre «Chet Baker piensa en su arte» de Vila-Matas. Es tracta d'una sèrie d'assajos que es van publicar el 2011 però que van passar un xic desapercebuts a Espanya. Per Iglesia, aquest «és dels darrers títols que millor expliquen la seva literatura, ja que resumeix gran part de la seva trajectòria i conté elements de ficció i molt assaig». Per un lector novell pot ser, segons Iglesia, una bona introducció malgrat que ella el veu més com «un llibre a llegir en paral·lel a les seves novel·les», una llista llarga de títols entre els quals destaquen «Bartleby y compañía» (2000) o «Historia abreviada de la literatura portátil» (1985).