El 2020 serà recordat com l'any de la pandèmia. A causa de la Covid-19, el món va canviar; per reduir el risc de contagis es van decretar confinaments amb efectes molt greus per a l'economia i l'activitat social. Del 14 de març al 2 de maig, el confinament va ser total i així la majoria dels ciutadans, que no treballaven en sectors essencials, només van poder sortir de casa per raons molt justificades, com anar a comprar aliments o passejar el gos. L'enclaustrament domiciliari va comportar la destrucció d'ocupació. A la ciutat, tancaren molts comerços, sector que es va veure agreujat per l'increment de les compres per Internet. Tanmateix, bars i restaurants, que eren un al·licient figuerenc, van haver de romandre tancats i la desaparició de les terrasses desertitzà els carrers de la ciutat. La sensació de desànim era desesperant.
A partir del 13 de març s'acabaren els esdeveniments amb grans concentracions de persones i els programadors hagueren de reinventar les programacions i el disseny dels actes. En alguns casos no hi hagué aquesta possibilitat i, així, se suspengueren les grans convocatòries de les fires i festes de Santa Creu. Només se celebraren algunes cites; això sí, en format telemàtic, com el pregó virtual, a càrrec de professionals de l'Hospital de Figueres, i el concurs de creus de maig, organitzat per la Fundació Clerch i Nicolau, també a través de les xarxes socials. Algunes creus empraren elements propis de la pandèmia, com el paper higiènic, les mascaretes i els guants de protecció.
Amb pandèmia, #CulturaSegura. DACO
Els festivals hagueren de canviar de format. El Festival Còmic es posposà al mes de setembre, ja que l'època habitual de celebració -la Setmana Santa- era moment de confinament total. Se celebrà en format reduït, sense la participació d'actors estrangers i amb molt d'hidrogel, moltes mascaretes i moltíssim humor, promogut pels seus directors: Titín Custey i Xavier Valentí Pi.
L'Acústica hagué de deixar enrere els grans concerts multitudinaris a la Rambla i a la plaça Catalunya i va renéixer amb la descoberta de les possibilitats del parc de les Aigües i, en un format més íntim, del claustre de l'institut Ramon Muntaner. Un altre esdeveniment, «Figueres es mou», també es reconvertí en un espectacle de proximitat, amb aforament controlat.
La «Monturiola», amb mascareta
L’estàtua del monument a Monturiol va lluir la mascareta com a recordatori de l’obligació de portar-la en temps de pandèmia. Fou col·locada pels castellers locals, els Merlots, que com és tradicional per les Fires i Festes de la Santa Creu vesteixen aquesta «Monturiola» de castellera. L’escultura també s’engalana per anunciar alguns actes de la ciutat i així el 28 de juny, amb motiu del Dia Mundial de l’Orgull Gai, els Merlots desplegaren la bandera LGTBi, símbol de la lluita per la igualtat i dignitat d’aquests col·lectius.
Ball solidari de la Dolça Tardor, a les noves lletres de la ciutat. DACO
Després d'un estiu sense gairebé turistes, el Teatre-Museu Dalí tancà el mes de novembre, un indicador de la gravetat de la situació que patia el sector de serveis a la ciutat. L'aparcament d'autocars al Garrigal romangué buit des de la segona quinzena de març, imatge totalment insòlita. Com a novetat, s'instal·laren les lletres «FIGUERES», dissenyades per Àlex Gifreu, davant la façana de la Torre Galatea, el punt més fotografiat de la ciutat, per tal que selfies i fotos exportin el nom de la ciutat arreu de món.
Els dies 12 i 13 d'octubre culminaren els actes per celebrar els primers mil anys del temple més monumental de la ciutat. A partir del disseny de Bruno Pérez i un equip de voluntaris encapçalat per Josep Menchón, s'il·luminà l'interior amb milers d'espelmes. A la nau central es realitzà una creu llatina de grans dimensions i a les capelles laterals, diverses composicions de caràcter religiós i social.
Mil·lenari de l'església de Sant Pere. DACO
En record als figuerencs deportats als camps de concentració nazis, es col·locaren onze peces artístiques urbanes, les Stolpersteine. S'ubicaren a la vorera del davant del darrer lloc de residència que va tenir la persona en llibertat i una d'elles fou instal·lada a la plaça de l'Ajuntament.
Record als deportates dels camps nazis. DACO
En aquest context de memòria històrica, cal evocar la figura de Jordi Riera Sorribas, president de l'Associació Triangle Blau i fill del deportat al camp de Mauthausen Josep Riera Borrell, que morí el mes de novembre.
Altres persones vinculades al món de la cultura que ens deixaren són Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït i de Los Guardians del Pont; Isabel Clara-Simó, escriptora a qui se li dedicà la placeta del Parc Bosc en l'acte del 8 de març; el comerciant i filantrop Albert Tomàs; el crític d'art Pep Vallès; el comunicador cultural Manel Bielsa, el qui fou mestre i director del col·legi Sant Pau Joan de Déu Cañigueral, el professor Manolo Gallego i el perruquer i artista Josep Bosch.
La celebració del Dia Mundial de l'Orgull figuerenc a l'auditori dels Caputxins. JORDI CALLOL
