29 de desembre de 2020
29.12.2020
L'Empordà
Figueres

«Els pobles de l'Alt Empordà» de Montserrat Vayreda completen la reedició

El quart volum d'aquesta obra titànica, creada entre els anys 1978 i 1990, es posa a l'abast de tothom

28.12.2020 | 19:12
Maria Pilar Carreras i Jordi Bonaterra amb els quatre volums de la reedició

Aquest 2020 serà recordat per la cloenda d'una aventura editorial de gran magnitud: l'aparició recent del quart i darrer volum de la reedició d'Els pobles de l'Alt Empordà, de l'escriptora Montserrat Vayreda (Lladó, 1924 – Figueres, 2006). L'empresa ha estat possible gràcies a la perseverança i l'estima de la família, del llegat que va deixar la seva amiga Maria Perxés, de la filòloga Anna Maria Velaz i de l'editora de Vitel·la Gemma Garcia. Tots ells han fet possible que renaixés i es posés a l'abast aquesta obra cabdal de Vayreda, una oda a la terra que tant va estimar i un patrimoni que exalça l'Empordà més enllà del mite, com bé explica Velaz en el pròleg del primer volum: «Montserrat Vayreda és l'escriptora que, sense proposar-s'ho, aporta, amb aquesta obra, la dosi justa de "realitat" que calia en la construcció del relat del mite de l'Empordà, perquè hi descriu, tocant de peus a terra, una visió "real" del territori, recorregut pam a pam amb entusiasme; una mirada sustentada en el record del passat i en el moment present, que ella viu amb intensitat».

Jordi Bonaterra, nebot de l'autora, i la seva dona, Maria Pilar Carreras, senten emoció en veure junts els quatre volums, amb el dibuix de Bech de Careda a la portada. Per a ells suposa haver fet realitat el desig de la seva tia. Em mostren també una de les sis capses que custodien les 138 carpetes de la preciosa edició original apareguda entre el 1978 i el 1990, editada, aleshores, per ART 3 en format facsímil i amb un tiratge molt curt. Amb l'edició actual, més accessible i igualment refinada i elegant, han volgut preservar l'esperit d'aquella gesta artística i, a banda de reproduir íntegrament els textos de la poeta, tot i que amb la necessària adaptació de la toponímia i altres supervisions fetes per Velaz, tots els creadors -pintors il·lustradors amics de Vayreda- que van acompanyar els seus escrits, també hi són presents amb alguna obra.












 

Gesta titànica

Els pobles de l'Alt Empordà podria ser titllat de gesta titànica. Durant més de deu anys, els caps de setmana, Vayreda va recórrer, del dret i del revés, tots els racons dels pobles de la comarca. «Va escriure sobre ells amb una estima per millorar el país i les coses i ho va fer des d'una mirada crítica i constructiva», diu Carreras. «De tots els escriptors que han escrit sobre l'Empordà, és qui el coneixia millor», assegura Anna Maria Velaz, que admet que «com Stendhal, ella projecta un mirall a través del camí i tot allò que va mostrant és el que ella reflecteix». Velaz hi veu, a part, una mirada interior «on es deixa anar amb una prosa, quasi poesia, amb descripcions precioses».

Maria Pilar Carreras i Jordi Bonaterra recorden la vitalitat, el caràcter i la generositat de l'escriptora. «Era una dona activa, valenta, no perdia mai un moment en res, dormia molt poc si tenia una cosa entre mans, era molt rigorosa amb la feina i amb el què es proposava», reconeixen tot afegint que ella «gaudia de les coses ben fetes». «No l'espantava res», assegura Bonaterra. De fet, desvetllen que li hagués agradat dedicar-se a arreglar masos abandonats i posar-los a la venda. A la seva bona amiga Maria Perxés, per exemple, la va animar a arrenjar l'històric Mas Perxés. També s'envoltava d'altres artistes i al magatzem de la botiga d'objectes de regal que va tenir als anys 60 a Figueres amb Matilde Escudero s'hi donaven cita pintors com Lluís Roura, poetes com Fages -per a qui ella era una de les seves cariàtides- o fotògrafs com Meli.

La pandèmia va frenar les presentacions del tercer volum -només es va fer a Figueres- i ara d'aquest quart i darrer. Tot i això, la família espera reemprendre-les perquè el format virtual no els acaba de convèncer. La reedició arriba, a més, a pocs anys del centenari del naixement de Vayreda. «Mirarem d'arribar-hi», somriu el seu nebot. Maria Pilar Carreras afegeix que caldrà que les institucions s'impliquin si es vol fer alguna cosa perquè «això no pot sorgir d'una iniciativa familiar». Quan Vayreda va fer vuitanta anys va rebre molts homenatges, quelcom que ella sempre va agrair, Els darrers anys, però, sembla haver perdut presència, malgrat que encara hi ha molta obra inèdita seva, sobretot, poesia en castellà, escrita durant la joventut. «Ella va escriure moltíssim», confirma Velaz, gran especialista en l'escriptora, responsable de l'antologia Poemes de Montserrat Vayreda (1945-2004), editada per la Diputació de Girona i actualment exhaurida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook