Amb l'ànim de mantenir la tradició, els Pastorets del Monturiol de Figueres s'han convertit, aquest any, en Pastorets confinats i resilients (PCR). «Portàvem als escenaris des del 2014, però aquest any, amb la Covid-19, vam veure que era impossible actuar en directe i vam decidir fer-ne una versió cinematogràfica», explica Ernest Pibernat, director de la companyia.

Després d'haver omplert de gom a gom el Teatre Municipal El Jardí de Figueres en edicions anteriors i d'haver fet la seva gira amb gran èxit per pobles de l'Alt Empordà, ara han gravat unes píndoles de les escenes que s'interpreten en l'obra amb una durada d'entre 5 i 7 minuts cadascuna, excepte l'última píndola, que és més llarga. El director de l'obra diu que, per a ells, «és més fàcil fer teatre que cinema, però era l'única manera de fer-ho i havíem de fer-ho passar bé a la gent, i sobretot aquest any ja ens va bé una mica de conya, perquè sinó acabaríem malalts».

El 16 de desembre van publicar la píndola 0, on es va reivindicar el paper clau de la cultura «com a vacuna per a l'ànima humana» i, en clau irònica, es van enunciar en quins dies se subministrarien aquestes píndoles com si es tractés de dosis de la famosa vacuna per acabar amb «el gam del desànim i la malenconia». La píndola 1 es va publicar el dia 22, i successivament es van compartint cada tres dies naturals a través dels canals habituals de distribució de l'institut Narcís Monturiol: pàgina web, YouTube, Instagram i Facebook. «Com que no podem tenir públic, ho hem fet en format filmació com si fos cinema», afirma Ernest Pibernat.

També exposa: «Hem mantingut les mesures sanitàries i tots els condicionants marcats per la Generalitat». Així, les gravacions s'han fet amb poca gent i amb diferents preses per no coincidir gaires persones, amb mascaretes, etc.

Els Pastorets del Monturiol han estat gravats en dos escenaris: a Cistella, poble on van actuar l'any passat i on hi ha uns exteriors naturals molt adequats per a l'obra, i l'última píndola té com a paisatge el monestir de Santa Maria de Vilabertran. El director dels Pastorets es mostra agraït amb l'Ajuntament de Cistella, al seu alcalde, la regidora de Cultura i el Patronat de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya per haver-los permès estar en aquests espais.

Per gravar aquestes píndoles han comptat amb la col·laboració del director de cinema figuerenc David Ruiz, que també és professor i aquest any treballa al Monturiol. Els encarregats de la postproducció són Albert Portas, Sara Salip i també David Ruiz. Entre actrius, actors, càmeres, el departament d'imatge personal..., hi ha participat una cinquantena de persones i hi estan implicats tots els departaments de l'institut Narcís Monturiol de Figueres.

Nova escena

El passat dia 22 es va estrenar la píndola 1, es tracta d’una nova escena que no s’havia vist fins ara, és «Enunciació putativa». Segons Ernest Pibernat «hem fet un resum d’aquesta escena nova i l’any vinent ja la presentarem íntegrament, realment duraria un quartet d’hora i ho hem polit en uns 5 minuts». Això ha sigut gràcies a la incorporació d’algun professor més, i com que no tenien cap escena d’aquest estil van decidir afegir-li.

Esperit Monturiol

L’any 2014 van començar les representacions dels Pastorets del Monturiol, una obra interpretada pel professorat de l’Institut Narcís Monturiol de Figueres, que després de classes es converteixen en personatges de l’obra de Folch i Torres, amb retocs en el text fets per Ernest Pibernat que sempre busca relacionar-ho amb l’actualitat de cada any. Explica que «els primers anys va portar molta feina, però ja està tot molt rodat» ja que els grans personatges segueixen essent els mateixos intèrprets i ja tenen el paper molt treballat. El seu director confessa que «semblava que això seria només per un any, però ho hem mantingut, i ja en fa set, i això és gràcies a què al Monturiol tenim un capital humà molt important», i ho justifica perquè sempre la gent d’aquest centre educatiu de Figueres està molt disposada a fer, a col·laborar amb allò que se’ls proposi... Pibernat actualment està jubilat però segueix encapçalant aquest projecte, i es mostra molt content perquè «hi ha molta cohesió interna, molt familiar... i ja ho diem, això fa l’institut, perquè més enllà de fer de professors podem fer altres coses junts».