El filòsof figuerenc Max Pérez revela les seves preferències pels que anomena «filòsofs rars, desconeguts o quasi desemparats». Va iniciar-se amb Alexandre Deulofeu i va seguir amb Francesc Pujols, a qui encara no ha abandonat. La investigació que fa per la tesi doctoral dedicada a la història de la filosofia a Catalunya el va dur fins al mestre racionalista de Mollerussa Josep Torres Tribó (1899-1941), autor de l'assaig Elogi de la mentida (1928). Ara ha aconseguit que Edicions Cal·lígraf de Figueres el vulgui reeditar i busca suports econòmics per fer-ho possible. El Museu de l'Exili de la Jonquera ja s'hi ha sumat.
Max Pérez va localitzar el llibre, signat i tot, al Fons Prudenci Bertrana de la Universitat de Girona. «Vaig veure que tenia qualitat i que valia la pena», reconeix el figuerenc, tot afegint que «en aquest assaig diu que la veritat no té valor, en té la mentida i no en un sentit moral sinó en un sentit nietzschià». Pérez recorda que Nietzsche defensa al llibre Sobre veritat i mentida en sentit extramoral que el coneixement i la veritat són una invenció humana, hi ha convencionalismes. Torres Tribó li dona la volta: «Ell diu que només podem crear mentides, que això és el sentit de la vida». «La veritat del món és el patiment, la misèria, però la mentida vital ens permet fer més feliç la vida amb el cinema, l'art... Es tracta de buscar la bellesa», resumeix Pérez el qual dona un valor molt «emotiu» a aquesta mirada tenint en compte com va morir Torres Tribó, en una cambra de gas de Mauthausen-Gusen. De l'Elogi de la mentida només, se'n va fer una edició i, a més, la va autoeditar ell mateix.
De Torres Tribó també en destaca la faceta política perquè «va ser un intel·lectual víctima del nazisme», però també el valor literari de la seva obra. «Era anarquista, professor i és estrany que escrivís en català, i a més en un català extraordinari», comenta. Així, Torres Tribó no només va escriure aquest assaig. També va elaborar teatre social de caràcter llibertari, com La ciutat ens pren els fills.
