La filòsofa Joëlle Zask assegura que «la jardineria no és l'ocupació d'un tros de terra, és també l'ocupació d'un espai mental i social». Així ho creuen els autors del llibre 'L'hort biològic', una meravella signada per Jesús Vegas Capilla i Miquel Macias Arau, editat per Brau, que compila el batec de vida d'un hort, ubicat a l'Alta Garrotxa, al llarg de tot un any i l'experiència d'aquells que el modelen oferint-nos generosament els seus principals valors.

A Miquel Macias, naturalista i geògraf, i Jesús Vega, pagès i activista social, els uneix el fet d'haver estat persones de ciutat que es traslladaren al camp i que aprofundiren en els temes d'hort i natura. «Amb el pas dels anys, ens va picar la idea de transmetre i compartir la nostra experiència», diu Macias. Per singularitzar-la, van decidir unir l'hort amb la biodiversitat que amaga i que, fins i tot, molts d'aquells que el treballen regularment, obvien. «Veiem l'horticultura com una part més de natura», reconeix l'autor. L'hort, per a ells, no només és el lloc on produir aliments sans i de qualitat, és a dir, aquella part humana més pràctica, sinó també un espai de gran riquesa vegetal i animal des d'on observar, aprendre, reflexionar i viure la natura a tocar de casa. «És una filosofia de vida, el convit a una mirada que pot ser a l'hort, però també pot ser al jardí, al bosc o a l'entorn, és observar el món amb ulls d'admiració», assegura Macias.

Aquest llibre, segurament, no podia arribar en millor moment. El coautor reconeix que després d'una llarga etapa en què els homes van convertir l'hort i l'agricultura «en el regne dels biocides, de l'extermini», ells propugnen fer un pas enrere i abraçar la biofília, concepte emprat per primer cop per Erich Fromm i consolidat per Edward Osborne Wilson qui suggeria que els humans tenien una afinitat innata per tot allò viu. «L'hort és un lloc de vida, amb les contradiccions que té aquesta, és clar, però entenent que cada forma de vida, cada espècie és un miracle», resumeix Macias. El llibre ens hi acosta d'una forma extraordinària a través de les més de 1.600 imatges i il·lustracions que conté, tant de plantes com de verdures i animals, fruit d'un treball intens i dedicat dels il·lustradors Begoña Carrillo (ocells) i Gerard Elias (invertebrats) i dels fotògrafs Xevi Mas i Joop Van Den Berg, col·laboradors indispensables en aquesta aventura que té un fort component cooperativista.

L'elaboració del llibre ha estat laboriosa i els ha exigit entre quatre i cinc anys de feina, ja que per tots els implicats aquesta no és la feina principal. El volum presenta cinquanta-dues setmanes treballades a l'hort. Cada setmana es desplega en dues pàgines dobles. La primera en color marró, que ha conduït Jesús Vegas, ja que l'hort es troba a casa seva, es dedica a l'activitat hortícola de la setmana, un monogràfic sobre algun afer complementari a l'activitat com recol·lectar llavors, elaborar confitures o podar fruiters així com una fitxa descriptiva de les diferents espècies hortícoles i de fruiters presents a l'hort. A la segona pàgina doble, que apareix en verd, s'exposa l'exercici setmanal de percepció, és a dir, l'experiència «destinada a la voluntat de comprensió del paisatge». D'aquestes darreres ha tingut cura Miquel Macias. «Cada setmana hi anava, passejava un parell d'hores i hi feia una percepció de l'hort, mirant, pensant i contemplant», comenta tot vinculant aquest exercici emocional de percepció d'aquest microespai a la seva formació com a geògraf.

Els autors incideixen molt en la idea que el treball a l'hort no és només un acte d'evasió o idíl·lic, sinó que també conté un component polític. «Amb ell, a la teva manera, estàs incidint en la societat, aportant el teu granet de sorra amb una proposta molt particular que passa pel respecte a la natura, per la producció d'aliments sans, per la cooperació amb l'entorn». Un hort biològic, diuen, és una «garantia de salut, física i mental, així com un marge d'independència o d'autosufi?ciència alimentària», corroboren. A més, la seva mirada no se cenyeix només al seu entorn, també l'obren al món sencer. «Ho fem amb una perspectiva global», reconeix Macias tot afegint que el missatge no és «que la gent fugi, sinó que es revolti a través de l'hort, que també és possible».

En uns temps en què es parla més que mai del retorn al món rural, 'L'hort biològic' dona unes pautes minucioses i profitoses. Macias reconeix que allò que ells expliquen, aquesta percepció de l'entorn, es pot aplicar també a jardins o, fins i tot, al balcó de casa. Ell mateix, durant un temps, va fer-ho mirant cada dia, durant una hora, un arbre, observant-lo, percebent-lo. El llibre està dirigit a un públic ampli: els que coneixen bé els horts perquè els treballen i els que no fan agricultura però estimen la natura. «És una invitació a formar-ne part».

L'hort biològic

Jesús Vega Capilla i Miquel Macias Arau

Brau Edicions

240 pàgines - 32 euros