L'escriptora Irene Solà va rebre el premi de narrativa Maria Àngels Anglada divendres passat, en un acte fet a porta tancada a l'institut Ramon Muntaner de Figueres. El va rebre pel llibre 'Canto jo i la muntanya balla' amb el que ja havia guanyat els premis Anagrama i Europeu 2020.

Amb aquest llibre no deixa de recollir reconeixements. Què va sentir quan li van anunciar el premi Anglada? El coneixia?

Em vaig sentir molt contenta i agraïda amb la notícia. El coneixia prèviament perquè se li havia donat a Tina Vallès i a Joan-Lluís Lluís, escriptors que admiro. Rebre'l em va fer molt feliç.

Entre vostè i Maria Àngels Anglada veig molts punts d'unió: ella nascuda a Vic, vostè a Malla; la passió per l'art, la poesia... Què li transmet aquesta escriptora?

Cert, ella va néixer a prop d'on vaig néixer jo i sí que l'havia llegit, però després el premi tinc moltes ganes de tornar-hi i aprofundir-hi encara més. Maria Àngels Anglada i moltes de les escriptores que escriuen en la nostra llengua, per la seva llibertat, pel seu atreviment m'interessen profundament. Rodoreda és un altre exemple, Víctor Català, la Roig, també. Són fonts d'inspiració per mi i escriptores a qui m'agrada llegir i picar l'ullet quan escric.

Canto jo i la muntanya balla ha tingut un ampli recorregut. Quin és el secret? S'ha sentit sobrepassada per l'èxit?

No el sé, el secret, ni el tinc ni el busco. És un llibre que jo vaig gaudir molt escrivint i potser per això el lector pot gaudir molt la seva lectura. Procuro no sentir-me sobrepassada per les coses que li passen al llibre. La part que té més a veure amb mi és la del procés creatiu, perquè és aleshores quan el llibre està viu. Quan està tancat ja és una cosa acabada que em miro en passat. Per tant, tots aquests reconeixements venen amb la feina acabada i intento centrar-me molt en el que és escriure i el procés. I després, tot el que li passa al llibre, ho visc amb una certa distància tot i que amb molt d'agraïment.

En el llibre cada ésser, cada element respira, sent. Aquesta mirada polièdrica ha estat difícil d'aconseguir?

Aquesta decisió de mirar-me el món des de totes aquestes mirades no ha estat un procés complicat o dolorós de fer, tot el contrari. Aquest és un llibre escrit des de la diversió, des del joc, evidentment des del treball i l'esforç, però ha estat molt més divertit que no pas dur d'escriure.

En llegir-lo, a una li ressona quelcom com antic, ancestral. És aquest món de les històries orals, les tradicions, els esperits i, fins i tot, aquella violència salvatge que amaga allò que no comprenem. D'on li neix l'interès per aquest univers?

Quan començo un llibre no decideixo ni quina història explicaré, ni com serà ni quins personatges hi hauran, sinó que intento pensar a què vull dedicar bona part del meu temps i energia dels pròxims mesos i anys, quines preguntes vull fer. En aquest cas, volia investigar sobre dones d'aigua, sobre processos judicials per bruixeria, sobre accidents de caça, pluges d'animals, m'interessen les llegendes, els contes, una reflexió al voltant de la violència, de la vida, de la mort i de la crueltat i al voltant d'aquests interessos vaig construint el llibre.

Al llibre els personatges senten tant... Com viu o veu vostè la muntanya?

No he volgut entendre la muntanya com un lloc romàntic, bucòlic, sinó mirar-la de cara, entendre-la com qualsevol lloc, també les persones que hi viuen. No po- sar-la en un pedestal, no conver- tir-la en una cosa romàntica i, per tant, irreal.

Les dones del seu llibre estan plenes de força.

Sempre tinc ganes de mirar-me el món amb una mirada crítica i feminista i, per tant, construir els meus personatges femenins com personatges complets, rodons, amb molts costats, reals.

Per què tria la literatura per expressar-se i no un altre tipus d'art? Va estudiar Belles Arts.

Entenc la meva pràctica com un seguit d'interessos, idees i ganes d'aprendre i investigar que es desenvolupen i agafen diferents formes que a vegades s'apropen a la novel·la i altres no. Sí que és veritat que aquest em va molt bé perquè em permet aprendre i fer preguntes i també construir mons, històries i ficar-m'hi dins.