Decorar les llars amb un arbre de Nadal és una tradició amb arrels profundes. Van ser els pobladors de les terres del nord d'Europa els primers a practicar-la. Ells adornaven un arbre, símbol de l'Univers, per celebrar el naixement de Frey, el déu del Sol. Els cristians, en arribar fins a aquelles terres, van agafar-ne la idea, però van canviar-li el significat. Va ser al segle VII quan sant Bonifaci de Fulda, un evangelitzador alemany, va arrencar l'arbre que representava aquestes antigues creences per plantar un avet amb simbolismes diversos. La fulla, de vida perenne, simbolitzava l'eternitat de l'amor de Déu envers els homes i la seva forma triangular, el misteri de la santíssima trinitat. D'entrada es va adornar amb pomes, simbolitzant la temptació. Es van afegir espelmes per indicar la llum de Jesús. Més tard, se substituïren per esferes, dolços i ornaments. La tradició va entrar a les cases riques i, més tard, als espais públics. El primer arbre públic es va posar el 1878 a Nuremberg