A la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, Montserrat Mauné, li entusiasma estirar el fil d'històries que tenen a veure amb compositors de sardanes. Així va ser que, durant el procés d'estudi per indexar l'arxiu de més de 4.000 sardanes que té l'entitat, va caure a les seves mans La rondalla, de Juli GarretaLa rondalla,. «Em va sorprendre que Garreta, de Sant Feliu de Guíxols, l'estrenés a Figueres el 1902», explica. Així va iniciar tot un estudi que la va dur a consultar hemeroteques diverses i que ara acaba de publicar amb un curt tiratge autoeditat.

Amb la investigació, Mauné va descobrir que Garreta s'havia presentat a un concurs de sardanes que es feia a la capital altempordanesa durant les Fires i Festes de la Santa Creu d'aquell any. El compositor va presentar tres sardanes: La rondalla, amb la qual va guanyar dues-centes pessetes; La pecadora i La filla del marxant, que va quedar en tercer lloc. Mauné ha localitzat a l'Arxiu Municipal de Figueres les bases del concurs, les sardanes presentades -vint-i-cinc en total que el jurat va reconèixer- i la resolució del jurat, fins i tot, el rebut de Garreta per certificar que havia cobrat el premi. Paral·lelament al concurs, també se'n va fer un altre al Velòdrom per triar la cobla que executava millor La rondalla. Garreta va ser un dels membres del jurat avaluador que va escollir Els Montgrins. El premi van ser dues-centes cinquanta pessetes.

Mauné ha aconseguit recuperar, fins i tot, les cartes que l'Ajuntament de Figueres va enviar a músics de Barcelona i Figueres per formar part del jurat. Així va poder reconstruir tots els que l'integraren. Per una banda, Antoni Nicolau Parera, Francesc Alió Brea i Eusebi Guiteras i Guiu, i, des de Figueres, Ernest Danís, Isidre Lleys, Felip Satué, Albert Cotó i Pere Codina. D'aquest darrer, Mauné va voler saber més coses perquè forma part d'una nissaga de músics vinculats al Casino Menestral i a la Societat Coral Erato.

Tornar-la a escoltar

Tornar-la a escoltarMauné lamenta que La rondalla és una sardana pràcticament oblidada, ara com ara. «Jo ni la coneixia i ni es toca», comenta. Ella té la partitura i assegura que el Foment intentarà que es torni a escoltar.