«I de sobte, ens aturem. El que teníem pensat ja no importa. I de sobte, descobrim que sí, que podíem aturar-nos». Amb aquest punt de partida, set joves artistes de circ busquen respostes davant un món a punt del col·lapse. Així neix 'Estat d'Emergència', el primer espectacle de creació col·lectiva de la Producció Nacional de Circ, un projecte que forma part del Pla d'Impuls del Circ del Departament de Cultura de la Generalitat en col·laboració amb diferents entitats com l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya. El muntatge, estrenat fa poc al Mercat de les Flors, dins del Festival Grec, amb molt bona acollida entre el públic i una gran intensitat, inicia ara una gira molt esperada i incerta per quinze ciutats mitjanes, sent el Teatre El Jardí de Figueres la primera parada. És aquest diumenge a les 7 de la tarda.
El circ català és una de les arts escèniques que menys suport institucional ha tingut a les darreres dècades, malgrat tenir una projecció internacional molt més forta que altres arts i l'estima incondicional del públic. El país, però, ni tan sols disposa de graus superiors per formar els futurs professionals, els quals han de buscar-se la vida a l'estranger. Amb l'arribada de la democràcia, es va protegir molt el teatre de text per la qüestió de la llengua, i la dansa, posteriorment. El circ va quedar despenjat. Un altre greuge és que mentre que el teatre, la dansa o l'òpera disposen d'equipaments preparats per acollir-los, el circ és un art sense llar pròpia. Només hi ha els circs amb carpa, també molt oblidats, tot i que fan una funció vital portant aquest art, molts cops, a pobles sense teatres.
Foto: Marta Garcia Cardellach.
Una generació amb veu pròpia
Una generació amb veu pròpiaJoan Ramon Graell coneix bé aquesta realitat. Ell és qui dirigeix Estat d'emergència i ha viscut en pròpia pell la necessitat de marxar fora -a Ginebra i Brussel·les- per formar-se després de fer les primeres passes al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona, una iniciativa privada que Graell qualifica «de miracle». «Fa anys que treballo amb artistes joves sobretot d'aquest centre, és una generació amb molta veu, però que no se li dona», comenta. Ell, però, sí que els hi ha atorgat gestant i fent-los còmplices d'un espectacle on tots han pogut formar-ne part. Ho han fet aportant la seva mirada i inquietuds envers aquests temps incerts i la seva situació de fragilitat i precarietat.
«Hem fet un procés d'investigació col·lectiva, experimentant amb les vivències de cadascun dels integrants i així parlem molt sobre la memòria, la fragilitat, l'estrès...», comenta Graell qui assegura que el circ és un llenguatge que entén bé què significa el col·lapse. «Contínuament és caure i tornar-se a aixecar, seguir endavant, fer-se mal, haver de parar uns quants mesos, tot això és intrínsec en el circ i serveix molt bé per expressar aquesta ràbia i ganes de viure que tenen els joves», assegura el director. Cal dir que algunes escenes acrobàtiques estan pensades i dissenyades durant el confinament, des de casa i en videotrucades, ja que només van disposar de dues setmanes de creació junts abans del tancament. Posteriorment, al maig, ja van poder-se retrobar, tot i que en llocs privats perquè els públics estaven tancats.
Activitats paral·leles
Activitats paral·leles'Estat d'emergència' pot lluir l'etiqueta de «sostenible» i, a més, té en compte la paritat, els aspectes mediambientals i l'horitzontalitat, és a dir, proposa un canvi de mirada global. Així, el director explica que tota l'escenografia s'ha fet de corda vegetal i es reutilitzarà per fer trapezis i que la roba dels artistes també és reciclada. Són elements puntuals, però, a poc a poc, diu Graell, es van canviant les coses. Per apropar-se més als joves, les responsables de Figueres a Escena han previst que els artistes d''Estat d'emergència' ofereixin alguns tallers a centres educatius de Figueres, concretament, l'Institut Alexandre Deulofeu, on es cursa el batxillerat artístic. També a centres privats o escoles de dansa que ofereixen circ entre les seves propostes.
