Joan Mier va néixer a Figueres. La seva mare, també. Ell, per motius laborals, ha viscut majoritàriament entre Barcelona i Brussel·les, però Figueres sempre l'ha dut arrelada al cor, aquesta estima especial per l'Empordà que la matriarca li va inculcar a ell i tots els seus altres vuit fills. És per això que Joan Mier no va dubtar gens quan li va sorgir l'oportunitat de presentar-hi el seu llibre Cinquanta diaris de confinament i una carta inesperada. Ho havia de fer aquest dijous passsat, de forma presencial, a la biblioteca Fages de Climent però les limitacions que encara tenen aquests equipaments ho han fet inviable.

Editat en castellà per Círculo Rojo, però del qual també s'ha fet edició en català, el llibre va néixer durant el confinament. Mier explica que el tancament el va agafar en un moment anímic baix. Va coincidir que feia poc havia mort un amic íntim de joventut i, a més, el seu pare, que té 101 anys, es va trencar el fèmur. Així que Mier va trobar en l'escriptura en forma de dietari una via per plasmar totes les emocions contingudes, «sentiments que m'afloraven sobre què estava passant o com veia jo el món i les relacions humanes». «Són com flaixos que m'anaven sortint de l'ànima, alguns més melancòlics, altres més optimistes, recordava coses i així ho explico fent referències a cançons i poesies», comenta l'autor. A més, la mort de l'amic també el va dur a fer un exercici sorprenent. «En el confinament, jo pensava què diria ell d'aquesta situació perquè era una persona molt antisistema, que sempre es queixava del món», explica Mier. Així va decidir-se a escriure «una carta inesperada», la que creia que l'amic li hauria enviat si hagués pogut. «Parlo dels meus sentiments en boca seva, és clar», confessa l'autor.

Delicades il·lustracions

Delicades il·lustracionsMalgrat dedicar-se a l'advocacia, Joan Mier ha conreat des de sempre l'escriptura, on ha trobat un refugi. Fa uns pocs anys, però, va entrar a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès on va tecnificar el seu estil. L'autor ja havia publicat anteriorment, sempre autoedicions, però amb Cinquanta diaris de confinament i una carta inesperada s'estrena professionalment. Cal destacar el conjunt de delicades il·lustracions, que acompanyen els textos, fetes amb molta calidesa i estima per la seva filla Gemma Mier.