02 de desembre de 2020
02.12.2020
L'EmpordÓ

El film 'Terra de Telers' s'estrenarÓ simultÓniament a 25 sales de cinema i a Filmin el proper 11 de desembre

La pelĚlÝcula de Joan Frank Charansonnet Ús un emotiu viatge pel passat industrial, des dels anys 20 fins als 80

02.12.2020 | 18:15
El film 'Terra de Telers' s'estrenarÓ simultÓniament a 25 sales de cinema i a Filmin el proper 11 de desembre

El film 'Terra de Telers', dirigit per Joan Frank Charansonnet, s'estrenarà simultàniament a Filmin i a 25 sales de cinema de Catalunya el proper 11 de desembre. El director empordanès Charansonnet ha relatat que, a causa de la covid-19, l'estrena s'ha hagut de cancel·lar en tres ocasions i ha explicat que han apostat també per fer l'estrena a Filmin per "arribar a tot el territori espanyol".

La pel·lícula, rodada a l'antiga Colònia Cal Vidal i a diferents localitzacions del Berguedà, és un emotiu viatge pel passat industrial del país, que transcorre des dels anys 20 fins als 80. Charansonnet assegura que el film vol "homenatjar totes les persones anònimes que amb el seu esforç han fet créixer el país" i, al mateix temps, "és un homenatge a la dona".

Degut a les restriccions de la covid-19, la pel·lícula 'Terra de Telers', una producció de Patchouli Films, que compta amb la participació de TV3, ha hagut d'ajornar en fins a tres ocasions la seva estrena als cinemes. Finalment, però, el film s'estrenarà a la pantalla gran el proper 11 de desembre a 25 sales de cinema catalanes. A més, el mateix director del film, Joan Frank Charansonnet, ha explicat que també es podrà veure per la plataforma Filmin amb l'objectiu que "pugui arribar a tot l'Estat". A Filmin s'oferirà amb versió original subtitulada. Abans, el 10 de desembre, el film es preestrenarà a l'antic cinema del Museu Colònia Vidal, unes de les localitzacions de la producció.

Charansonnet ha explicat que 'Terra de Telers' vol retre homenatge a "tota la gent anònima que va fer créixer el país el segle passat". "La pel·lícula desmitifica aquesta imatge tan dramàtica que se li ha donat a les colònies", relata Charansonnet, que afegeix que no han volgut fer "cap judici" sobre les colònies, sinó que han volgut que sigui el mateix espectador qui el faci. "Que una nena amb deu anys la posin a treballar a una colònia, amb la mirada del 2020 podríem dir que és explotació infantil, però tot s'ha de veure des del context de l'època", relata.

De fet, Charansonnet ha remarcat que el film parteix d'un "punt neutral" en què hi ha "llums i foscos, i alegria i tristesa". A més, explica que la pel·lícula també parla de pèrdues i ha exposat la seva vivència personal: "Jo recentment també he perdut tota la meva família de càncer i és la primera pel·lícula que faig des de l'orfandat", ressalta.

D'altra banda, el film també vol ser un homenatge a les dones. En aquest sentit, la coguionista del film i actriu que interpreta el paper de Julieta, Alba Lopez, explica que "no hem volgut posar-li l'etiqueta de feminisme perquè, en aquella època, el terme feminisme no se sabia què era". "Les dones, però, sí que sabien què vol dir ser dona i, per això, diem que és una pel·lícula de dones", apunta Lopez.

De fet, el personatge principal del film és la Julieta, una nena que, amb sis anys, juntament amb la seva família, fuig de la misèria del camp per establir-se a la Colònia Vidal. El personatge està interpretat per quatre actrius diferents al llarg de la pel·lícula. Precisament Lopez és una de les actrius que l'interpreta. "Jo aparec a la pel·lícula parint i, per tant, creo vida de nou", detalla l'actriu, que afegeix que Julieta és un personatge "molt optimista i vital" a la qual "res no l'espanta, tot i les difícils circumstancies que li toca viure".

El Berguedà, escenari de rodatges


El film ha comptat també amb la col·laboració del Consell Comarcal del Berguedà i de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. Precisament, el president de l'Agència, Lluís Vall, ha destacat la importància del film per "recuperar la memòria històrica i oral del Berguedà". En aquest sentit, ha destacat la comarca i les colònies tèxtils com a "espais d'inspiració" per al cinema català i creu que l'aposta del territori per convertir-se en plató de cinema fa un "gran favor a la divulgació i recuperació del patrimoni industrial".

El rodatge va durar un any sencer i va tenir lloc en diferents indrets de la comarca, a banda de la mateixa Colònia Vidal. A més, es va fer en diferents estacions de l'any per donar més credibilitat als seixanta anys que passen des de l'inici de la pel·lícula fins al final, en un període que va des del 1923 fins al 1980.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook