01 de desembre de 2020
01.12.2020
L'Empordà
L'Escala

El jaciment de Vilanera a l'Escala continua aportant nous coneixements

El desembre continua la campanya d'excavacions centrada en la necròpolis d'incineració

30.11.2020 | 20:13
Imatge dels arqueòlegs treballant aquest octubre passat a Vilanera

Després d'una pausa d'unes setmanes, els arqueòlegs tornen a treballar aquest desembre al jaciment de Vilanera, a l'Escala, per completar, la campanya d'aquest any centrada en la necròpolis d'incineració. Les perspectives són bones i busquen seguir estirant el fil, ara més cap al sud, a partir del que han trobat fins ara: noves tombes de cremació amb les urnes i els individus incinerats i els vasos que acompanyaven d'ofrena i una inesperada estructura de forn que, segons l'arqueòloga Dolors Codina, podria ser «anterior a l'ús funerari del segle VI aC», cosa que determinarà la investigació posterior al treball de camp als laboratoris del MAC-Empúries: microexcavació de les urnes, estudis antropològics de les restes cremades, dibuixos dels materials, restauració dels materials de ferro, bronze i peces ceràmiques.

Codina admet que Vilanera és un jaciment molt especial. «Com més ens endinsem i l'estudiem més sorpreses dona, és un turó impressionant pel que fa al patrimoni». Un espai que es va preservar de l'especulació –havia de ser un camp de golf– gràcies a la fermesa dels escalencs. Que les excavacions se centrin en la necròpolis, que data del bronze final (900 aC) i inicis de l'edat del ferro (600 aC), no és casualitat. «Durant els anys que no s'havia excavat va quedar una mica desprotegit, ja que està arran de camps de conreu i no per mala fe, però cada vegada s'hi llaurava més a prop». Així es va aconseguir, el 2015-2016, la declaració d'Espai de Protecció Arqueològica i la possibilitat d'obtenir subvencions per donar regularitat anual a l'estudi.

Algunes de les urnes localitzades.

Els treballs d'engany en el camp d'urnes donen continuïtat a les excavacions dels anys 1999 i 2000. Codina admet que la gran sort de Vilanera és que «és de les poques necròpolis que no han estat tocades ni per camins, carreteres ni edificis». Això permet fer un estudi íntegre: tenir el nombre de tombes, com estan col·locades, si feien alineaments o cercles, entre altres aspectes que en la majoria de necròpolis apareixen de forma parcial. L'objectiu és fixar els límits, tot i que se sap que ocupa uns 10.000 m2, una superfície que era usual en aquells temps.

Fins ara han trobat unes cent cinquanta tombes, però se n'esperen unes quantes més fins a completar tot l'espai. Codina recorda que el 2016-2017 van excavar un túmul a la zona més alta del turonet que pertany al neolític (500 aC). Allà van trobar inhumacions. Al seu entorn es troben les tombes d'incineració, «uns rituals que venien del nord i del Mediterrani». Les urnes per a les restes tenen formes troncocòniques, molt altes, i només tenien ús funerari.

Un camp de treball excepcional per a futurs arqueòlegs

Si alguna cosa té d'especial el jaciment de Vilanera, és que és un indret idoni, a parer de Dolors Codina, perquè els estudiants d'arqueologia, futurs arqueòlegs d'aquest país, comencin amb bon peu els treballs de camp, un dels vessants essencials d'aquesta ciència. «L'hem convertit una mica en un jaciment escola perquè són poc habituals les necròpolis d'incineració i funciona molt bé perquè tens molt material i les estructures són senzilles i per a l'aprenentatge és ideal», afirma Dolors Codina. En totes les campanyes solen ser habitualment una vintena d'estudiants però, enguany, a causa de la Covid, la xifra s'ha reduït a deu persones, de les quals només quatre són estudiants i la resta professionals: «L'espai ens ho permet, Vilanera és tan gran que ni et veus». Aquesta pràctica in situ també la fan altres jaciments com Empúries o la Ciutadella de Roses. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook