El llibre Pioneres. Dones catalanes que han obert camí Pioneres. Dones catalanes que han obert camíde Maria Mercè Roca, és una selecció de dones catalanes que van fer, per primera vegada, alguna cosa, que fins aleshores no s'havia fet mai o que només havien fet els homes. Es tracta de gestes del camp de la ciència, els drets o la política, que han fet avançar la societat i que ens ha fet descobrir una mirada que no existia. Han estat valentes, brillants i obstinades, i han desbrossat camins perquè, a les nenes, a les noies i a les dones de les noves generacions els sigui més fàcil anar al davant, contribuint en la lluita per a la igualtat.

Totes aquestes dones han deixat empremta i mereixen ser recordades, admirades i imitades. L'escriptora Maria Mercè Roca ha fet una tria d'aquestes dones per apropar la seva història al públic jove, però també adult, i ha publicat un resum de les seves gestes, acompanyades de les il·lustracions d'Anna Grimal. Després va investigar les seves vides i resumir les seves gestes, aconseguint «oferir una visió d'aquestes dones amb noms i cognoms, però també de l'època que van viure, demostrant que van ser capaces de fer el que no s'esperaven que fessin».

Entre la quinzena de les petites biografies destaca la vida de Natividad Yarza (1872-1960). L'any 1934 es va convertir en la primera alcaldessa elegida per sufragi universal. Va ser una gran mestra, una gran alcaldessa i una gran defensora de la República. «La vocació de moltes d'aquestes dones era la de passar els seus coneixements als altres i d'ajudar». Algunes no ho van tenir gens fàcil, per exemple, com havia d'anar a la Universitat la que va ser la primera metgessa de Catalunya, Dolors Aleu «però totes van tenir clar que havien de transgredir les normes, canviar els costums i lluitar tenaçment per alliberar-se dels prejudicis».

Igualment important és la trajectòria de Dolors Canals (1913 - 2010) que té el mèrit d'haver entès, ja fa cent anys, la importància d'estimular i fomentar la capacitat d'aprenentatge dels nens i nenes més petits. Quan va esclatar la guerra, el 1936, es va posar en marxa el servei de la República i va dirigir la primera guarderia de guerra que es va obrir a Catalunya.

En el cas de la Lluïsa Casagemas, (1863 - 1942), la vida no va ser gens amable. Va ser una compositora sense sort. Quan tenia onze anys, va tenir prou talent per compondre una avemaria, però tota la seva obra és d'abans de fer 21 anys, quan es va casar. Després va emmudir. Dels cinc fills que va tenir, se li'n va morir quatre. El llibre segueix amb Moriah Ferrús (1975) la primera Hazan, la persona que guia els cants a la sinagoga i dirigeix els oficis religiosos de la comunitat jueva. «La seva història com a primera dona que es va convertir al judaisme és un bon exemple per a la gent jove que les religions són bones quan prediquen la pau».

Maria Mercè Roca també posa en un lloc destacat Josefina Castellví (1935). Ha estat la primera dona que s'ha dedicat a l'oceanografia. Va dirigir durant sis anys una base científica a l'Antàrtida. També dona rellevància a Maria Pepa Colomer (1913 - 2004), la primera dona catalana amb el títol oficial de pilot d'aviació. Per a l'escriptora, totes tenen en comú que van ser dones «disposades a fer millor la vida dels altres, que fan de model i de mirall a les nenes i joves que han de ser lliures per triar», conclou.